Damià Campeny i Estrany
Breu nota biogràfica: Escultor. Començà la seva formació d’ecultor com a aprenent a la casa de D. Salvador Gurri (Barcelona), al taller de D. Nicolás Travé, i del esculror Cabañeras, a l’Acadèmia de la Casa de la Lonja on fou admés l’any 1785. Després de viatjar per forà de Barcelona retornar a la ciutat on va establir pel seu compte un taller d’escultor. Va obtenir una pensió a Roma en 1797. A Roma es convertí en deixeble de Conti Bazzani. Ingressà a l’Acadèmia de San Lucas. Treballà a l’oficina de restauració del Museu Vaticà. En 1816 va tornar a Barcelona on fou professor de la Escola de la Lonja i director de la secció d’escultura. La seva obra més destacada és la “Lucrecia Muerta” que es conserva en el Museu d’Art Modern de Barcelona. Nomenat escultor de Cambra en 1820. Membre de la “Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1820). diploma d’acadèmci de mèrit de San Carlos de València. Soci de la Societat Barcelonesa d’Amics del País. Acadèmic de mèrit de l’Academia de San Luis de Saragossa (1845).
Dades biogràfiques en: Nómina del personal académico y anuario … 1910-11, p. 55-125