Ramon Margalef i López
Breu nota biogràfica: Estudià ciències naturals a la Universitat de Barcelona, en la qual es va llicenciar el 1949 i doctorar el 1952. Entre 1946 i 1951 treballà a l’Institut de Biologia Aplicada, i entre 1966 i 1967 a l’Institut d’Investigacions Pesqueres. El 1967 es convertí en el primer catedràtic d’ecologia d’Espanya a la Universitat de Barcelona, on va constituir el Departament d’Ecologia i des del qual formà un bon nombre d’ecòlegs, limnòlegs i oceanògrafs. Fou professor emèrit d’Ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona fins a la seva mort (2004). Publicà més de quatre-cents articles sobre planctologia, limnologia i ecologia general. Entre la seva prolífica obra, cal destacar: Comunitats Naturals (1962), Perspectives en teoria ecològica (1968), Ecologia (1974), La Biosfera (1980), Limnologia (1983) i Teoria dels sistemes ecològics (1991). Les distincions a la recerca i a la docència que rebé Ramon Margalef al llarg de la seva vida forn nombroses: la primera edició del Premi Huntsman, el Naumann-Thienemann de limnologia, i el Premi Ramón y Cajal. El 1997 fou guardonat amb Creu de Sant Jordi i el 2003 amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca investigadora, etc. Fou membre de diferents acadèmies del país i foranes, membre honorari de diverses societats científiques de tot el món i va rebre doctorats honoris causa per diverses Univeristats. Discurs d’ingrés a la RACAB: “La teoría de la información en ecología” (1957)
Dades biogràfiques en: Ramon Margalef : sessió en memòria de Ramon Margalef. Reial Acadèmia d Ciències i Arts de Barcelona – Institut d’Estudis Catalans. 2005, ISBN:84-7283-807-2.