Pere Pascual de Sans
Breu nota biogràfica: Va estudiar i es va llicenciar l’any 1956 a la Universitat de Barcelona, a la qual va tornar com a catedràtic l’any 1971. Li fou concedit el Premi Extraordinari i l’Accèssit al Premi Nacional Fi de Carrera. La tesi «Partículas y Simetrías» la va defensar a la Universitat de Saragossa l’any 1960 i va rebre la màxima qualificació. Des de l’inici de l’any 1957 fins a la fi de l’any 1963 va ser membre de la Junta de Energia Nuclear a Madrid, on va fer els estudis doctorals i post doctorals, en gran part en sinergia i col·laboració amb el Dr. Alberto Galindo. Els anys 1961 i 1962 els va passar a Xicago, a l’Enrico Fermi Institute f or Nuclear Studies, de primer becat per la International Agency of Atòmic Energy i després contractat per la Universitat de Xicago. L’any 1963 va publicar un article amb el professor Yoichiro Nambu, injustament oblidat fins avui en dia pel comitè Nobel, que era la figura dominant de l’Institut, on també va coincidir amb el Dr. David Lurié. L’any 1963 guanya la càtedra de Física matemàtica de la Universitat de València i creà un grup de física teòrica que s’ha transformat en un departament prestigiós i internacionalment conegut. Realitzà estades de recerca estiuenques al CERN a Ginebra, de les quals en va fer deu entre els anys 1964 i 1986. L’any 1968 va ser nomenat representant d’Espanya a l’European Committee for Future Accelerators – Restricted, en el qual va continuar a títol personal quan Espanya es va retirar del CERN. El mateix any va organitzar, com a mem¬bre del comitè organitzador, el 1968 CERN School of Physics a l’Escorial. L’any 1971, el professor Pere Pascual es va traslladar a la càtedra de Mecànica teòrica de la Universitat de Barcelona, acompanyat per dos doctors del seu grup, en Rafael Guardiola i en Josep Bernabéu, que aviat van marxar, i per dos doctorands, l’Eulogi Oset i en Rolf Tarrach, que se’n van anar una vegada acabada la tesi l’any 1973. Director del Grupo Interuniversitario de Física Teòrica (GIFT) de l’any 1970 fins a l’any 1974. L’any 1973 va rebre la «medalla al mérito investigador» de la Real Sociedad Española de Física. L’any 1981 va ser no¬menat membre corresponent de la Real Acadèmia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. L’any 1982 va ser membre dels comitès organitzadors del VI European Symposium on Nucleon-Antinucleon and Quark-Antiquark Interactions i del VIII International Workshop on Weak Interactions andNeutrinos que van tenir lloc tots dos a Espanya. Guardonat, juntament amb el Dr. Alberto Galindo, amb el «Premio Nacional de Investigación Científica Santiago Ramon y Cajal 1985». Honoris causa de la Universitat de València l’any 1987. Creador i director del Centre de Ciències de Benasc (1994). De l’any 1990 a l’any 1993 va ser coordinador general de la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora. Començant per l’any 1992 i fins l’any 2003, va ser consultor científic d’IBERDROLA. L’any 1995 li fou concedida la «Gran Cruz de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio». L’any 1996 li fou concedida la «Medalla d’Or al Mèrit Científic de la Fundació Catalana per la Recerca». L’any 1998, la revista Lancet li dedica un «Lifeline». L’any 1999 va rebre la «Insignia de Ouro da Universidade» de la Universitat de Santiago de Compostel·la. L’any 2000 fou nomenat catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona.
Dades biogràfiques en: Nómina del personal académico y anuario … 2007-08, p. 69-76.