Les acadèmiques i els acadèmics opinen

Estem centrats en l’emergència sanitària produïda per la covid-19 i no ens fixem en altres aspectes de la ciència que en unes altres circumstàncies haurien cridat la nostra atenció. Les Nacions Unides, a petició de l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), va declarar el 2021 l’Any Internacional de les Fruites i Verdures, i se n’ha parlat poc. Tanmateix, els arguments de la FAO són importants. Hi ha raons molt diverses per dedicar un cert temps a considerar el lloc que les fruites i les verdures ocupen a la nostra dieta, la nostra economia i la nostra cultura.

Els acords sobre el clima de París, assumits per la Unió Europea, Catalunya i Espanya, es van traduir en el compromís que el 2050 tinguem un model energètic 100 % neutre en gasos d’efecte d’hivernacle, marcant fites intermèdies, per exemple per al 2030 (reducció en un 80 % de la generació de CO₂). Aquest nou model energètic és el que s’anomena de transició a l’energia verda, o sigui neutra pel que fa a la generació de CO₂ com a gas d’efecte d’hivernacle. També s’inclou en general en aquesta accepció de energia verda l’absència de residus nuclears, és a dir, no es preveu la possibilitat d’incloure sota aquest concepte els reactors de fissió nuclear.

L’any 2003 les administracions catalana i espanyola van aprovar un protocol per construir una font de llum de sincrotró al Vallès. La signatura va culminar una etapa de deu anys en què, a iniciativa de la Generalitat, es van posar les bases del projecte. Es tractava de construir una font de llum de sincrotró de tercera generació, en els que la llum es produeix principalment en els anomenats dispositius d’inserció, sistemes magnètics que se situen en els trams rectes de l’anell d’emmagatzematge, tècnicament anomenats wigglers i onduladors.

Es parla molt d’energia verda, però molts no sabem exactament què volem dir amb l’adjectiu verda. El 16 de juny de 2020, el periodista Enric Juliana va escriure un article a La Vanguardia on tractava amb entusiasme de l’hidrogen verd, i, encara que contenia alguns errors importants, crec que podia sensibilitzar el lector sobre l’ús del vector hidrogen i l’adjectiu verd. M’agradaria dedicar unes poques paraules a intentar descriure aquest adjectiu i demostrar que, des del punt de vista químic, encara som lluny del que en realitat volem dir.

El pasado 12 de diciembre falleció a los 99 años Jack Steinberger, una de las grandes figuras de la física de partículas del siglo XX, galardonado con el premio Nobel de Física en 1988 y Académico Correspondiente de esta academia. entre otros reconocimientos. También la Universidad Autónoma de Barcelona le otorgó el grado de doctor Honoris Causa en 1992.