Les acadèmiques i els acadèmics opinen

De vegades es diu que en tots els progressos que hi ha hagut a casa nostra els darrers 250 anys hi ha estat implicada la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), ja com a institució o a través d’algun acadèmic. Exemples ben coneguts han estat la telegrafia, l’enllumenat públic per gas, la liqüefacció de l’aire i, especialment pel que seguirà, la primera imatge daguerreotípica. Però menys conegut és el paper que va tenir la RACAB en la promoció de la fotografia en colors, les anomenades plaques autocromes que permetien una imatge en color en una sola instantània

En el discurs de resposta en l’acte de recepció de l’acadèmic doctor Miquel Àngel Pericàs i Brondó, que va tenir lloc el 26 de gener de 2023, vaig fer referència al desenvolupament de la química en el nostre país, dient que no llegiria tot el que havia escrit en la memòria corresponent per no allargar l’acte. Aquell escrit era un resum que ara m’agradaria estendre per convertir-lo en un breu assaig sobre l’evolució històrica de la química a Catalunya.

El dia 12 de maig va aparèixer al diari El País un article de José López Barneo amb el títol “El valor d’una política científica encertada: Catalunya marca la diferència”. Probablement, el senyor López Barneo té raó, o almenys això és el que pensem molts a Catalunya. Però aquestes situacions diferencials solen ser inestables i acaba succeint el que els físics anomenem termalització, igualar una temperatura més alta a una de menor d’un bany ambiental. Per això cal reflexionar sobre la manera de mantenir la diferència que, cal no oblidar-ho, és més gran respecte al nivell espanyol, però no ho és si ens comparem amb la força més gran de l’Europa més avançada de la qual encara som lluny.

Què va portar el marquès d’Alella, Camil Fabra i Fontanills, a fer la donació que va permetre que la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) pogués construir el seu Observatori Fabra, inaugurat l’any 1904?

El concepte de “saber l’hora” és relativament modern. Durant segles, la humanitat ha estat conscient del que en diem “el pas del temps”, i que, d’alguna manera, calia distingir les diverses etapes que el sol recorre pel cel, sense que hagi calgut, en general, ser massa precisos en el llenguatge ordinari.

Avui dia estem tan acostumats a les baixes temperatures que ningú se sorprèn de veure experiments de divulgació en els que es fa servir nitrogen líquid, el gas mes abundant a la nostra atmosfera.