Per l’abast i per la gravetat, les dades fetes publiques per la OMS a finals de l’any 2020 són d’aproximadament 80 milions d’afectats i gairebé 1,8 milions de morts, la Covid-19 ha generat una mobilització de recursos humans i financers sense precedents per limitar la propagació del virus SARS-CoV-2 que la produeix. Però, malgrat les mesures de prevenció individual i col·lectiva, només en països on l’entrada de viatgers és controlable com Nova Zelanda o Taiwan o que han pres mesures de control de la població extremes com a Xina o Corea del Sud s’ha aconseguit un bon nivell de control del virus. A més, ni en els països més afectats per la pandèmia, s’han aconseguit nivells d‘immunitat col·lectiva que puguin alentir la propagació del virus.
La comunitat científica internacional s’ha abocat sobre el tema i ha produït en poc temps una quantitat enorme de coneixement, malgrat que en alguns moments s’han fet públics alguns resultats potser no prou ben contrastats. És ben possible que l’emergència produïda per la Covid-19 ens obligui a repensar com cal comunicar la ciència, tant entre científics com quan s'adreça a la societat en general. És una reflexió que s’haurà de fer entre els científics, els comunicadors i, en general, tothom que estigui implicat en el món de la comunicació científica.
De les recerques empreses en aquests mesos, s’han fet pocs avenços substancials en algunes àrees, com és el cas dels fàrmacs antivírics, però s’ha avançat moltíssim en altres, com en el de les vacunes. Pot sorprendre la rapidesa amb què aquestes s’han desenvolupat, però cal tenir en compte que s´ha partit dels coneixements previs sobre l'ARNm i sobre vectors vírics, que s’havien estat investigant per altres objectius diferents a la Covid-19. A més, s’han encavalcat com no s’havia fet mai les diferents fases i s’han accelerat els tràmits necessaris per anar passant a les diferents fases i finalment per aconseguir el vist i plau de les agències reguladores. A hores d’ara, ja n’hi ha algunes que han conclòs l’estudi en fase 3, que han fet públics els resultats a través de publicacions científiques contrastades i estan obtenint l’aprovació de les agències reguladores, la Food and Drug Administration (FDA) als Estats Units d’Amèrica i l’Agència Europea del Medicament (EMA) a la Unió Europea. El nivell de transparència exigit per les publicacions científiques permet tenir la informació necessària sobre els efectes protectors i els possibles riscs implicats. El rigor i alt reconeixement científic internacional de les agències americana i europea del medicament ens proporcionen una gran confiança en els procediments seguits en la validació de les vacunes.
El principis científics en què estan fonamentades les vacunes que estan a punt d'arribar al públic són prou sòlids, i les reaccions que provoquen tant les vacunes d’ARN-m com les vacunes amb vectors vírics dins de les cèl·lules permeten preveure amb força precisió el seu comportament. Actualment, caldrà produir-les de forma massiva garantint els controls de qualitat suficients, distribuir-les tractant d’aconseguir per un costat una bona conservació i per l’altre l’equitat, i vacunar al màxim possible de persones en un temps ben curt. És fonamental la vacunació generalitzada de la població per assolir nivells de protecció generals que siguin acceptables.
Malgrat això, segurament com a conseqüència de la rapidesa amb què ha anat tot, les informacions dels medis i la sensació de què les agències reguladores s’han vist molt pressionades, hi ha una certa desconfiança en el gran públic. Els dubtes més freqüents que s’expressen són: quina és la seva eficàcia? s’obtindrà una immunitat duradora? què passarà amb les noves variants del virus que estan apareixent aquí i allà? i, sobre tot, si són segures.
Les companyies productores de les tres vacunes que ja s’estan aplicant als països occidentals o estan a punt de ser aplicades, reporten xifres de protecció entre el 70% i més del 90%, molt superiors al 50% que molts experts en vacunes consideren suficients per justificar la implementació d’una determinada vacuna. A més de la protecció observada en els estudis de fase 3, les vacunes de les que estem parlant (les produïdes per Pfizer-BioInTech, la de Moderna o la de la Universitat d’Oxford-AstraZeneca) estimulen la producció d’anticossos i la immunitat cel·lular mitjançada pels limfòcits T. Altres vacunes poden afegir-se a aquestes un cop passin els requeriments reguladors.
Pel que fa a la durada de la protecció, se sap el que es pot saber, en funció de quan es va administrar la primera vacuna. Els reports disponibles indiquen que els primers vacunats ja fa prop de 200 dies segueixen protegits. Com també sembla que segueixen protegits la gran majoria d’infectats al principi de la pandèmia. No es poden fer prediccions de la durada dels efectes; però és precisament per millorar el nivell i la durada de la resposta immunitària què està previst administrar una segona dosi, i segons el que es vagi observant una tercera. De fet, aquesta és la pràctica habitual amb la majoria de les vacunes. Al mateix temps, com que els efectes de la vacunació tardaran en fer-se sentir és important el compliment de les actuals normes higièniques, mascareta, rentat de mans i distància social per evitar contagis i el col·lapse del sistema sanitari.
Protegiran les vacunes enfront de les noves variants que aniran apareixen? La velocitat amb què es determina l’estructura de la proteïna S, que és contra la que s’han preparat la majoria de les vacunes, permet saber en molt poc temps si les mutacions que van apareixent afecten als epítops determinants, contra els quals actuen els anticossos induïts per la vacuna. Els epítops, són fragments d’un antigen reconeguts pel sistema immunitari de l’hoste, i en el cas que ens ocupa són aquells contra els que actuen els anticossos induïts per la vacuna. Segon la informació feta pública, cap de les variants sorgides fins ara, inclosa la VUI 202012/01, coneguda per haver aparegut amb força al sud d’Anglaterra, afecten els epítops determinants de la resposta protectora.
I finalment, la pregunta que potser afecta més al gran públic és si les vacunes són segures. Una de les causes d’aquesta incertesa és que existeix la percepció de que no ha transcorregut prou temps per observar efectes adversos. El coneixement bàsic de la biologia del virus dins de la cèl·lula que hi ha en l’actualitat i els resultats disponibles de les fases 3, no fan preveure efectes seriosos ni a curt ni a llarg termini, encara que els darrers no es poden excloure totalment. En qualsevol cas, tant als Estats Units d’Amèrica com a Europa, al mateix temps que les vacunacions, s’han posat en marxa xarxes de farmaco-vigilància per detectar ràpidament efectes adversos greus i avenços en el coneixement de la biologia del virus que indiquessin possibles perills.
Com gairebé totes les vacunes, un percentatge dels vacunats pateixen efectes secundaris lleus, els dies immediats a la vacunació, i com amb quasi totes les activitats de la vida el risc zero no es pot assegurar, però donada la gravetat de la situació, i posant en la balança la relació beneficis de la vacunació “versus” els risc de no fer-ho no hi ha dubte que la vacunació és altament aconsellable. Cal tenir en compte també que per assegurar la salut del conjunt de la població reduint el risc d’infecció per part del virus és necessari assolir un nivell suficient d’immunització col·lectiva. La vacunació, doncs, no tan sols és un acte d'autoprotecció, sinó també un deure de solidaritat envers la resta de la ciutadania, que és especialment important en el cas d’una emergència de l’envergadura de l’actual pandèmia.
La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, en els més de 250 anys d’existència, ha estat amatent a traslladar a la societat els avenços científics que s’hi han anat produint. Ja a finals del segle XVIII, un dels seus acadèmics, el Dr. Francesc Salvà i Campillo prengué un especial interès en la difusió dels avantatges de les campanyes d’inoculacions i de vacunacions per combatre la verola. En les actuals circumstàncies estem convençuts de la necessitat d’una vacunació general contra la Covid -19 en l’interès dels individus i de la societat en general.
Joan Jofre
Catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona
