L’any 2003 les administracions catalana i espanyola van aprovar un protocol per construir una font de llum de sincrotró al Vallès. La signatura va culminar una etapa de deu anys en què, a iniciativa de la Generalitat, es van posar les bases del projecte. Es tractava de construir una font de llum de sincrotró de tercera generació, en els que la llum es produeix principalment en els anomenats dispositius d’inserció, sistemes magnètics que se situen en els trams rectes de l’anell d’emmagatzematge, tècnicament anomenats wigglers i onduladors.
Cosa poc usual en els projectes de les administracions, la signatura va anar precedida d’informes d’experts demanats per les dues administracions que van opinar positivament sobre la conveniència i la qualitat de la proposta. Així mateix, es va fer un estudi sobre el seu impacte socio-econòmic el qual va demostrar la rendibilitat econòmica del projecte. A pesar d’aquestes precaucions, la realització d’un projecte d’aquesta envergadura podia haver sortit malament, com ja vaticinaven alguns.
Afortunadament el projecte es va desenvolupar, si bé amb algun lleuger retard, dins del seu pressupost. I científicament, avui, després de deu anys de funcionament pels usuaris, es pot afirmar que la font de llum de sincrotró ALBA ha estat un èxit. El sol fet que més d’un trenta per cent dels usuaris que venen a fer-hi els seus experiments siguin estrangers i de països més desenvolupats n’és un senyal inequívoc, com també ho és que del centenar d’empreses usuàries algunes siguin estrangeres. A més a més, el que es va planificar amb set línies de llum inicials, ara, a pesar dels anys de crisi econòmica, ja en són vuit en funcionament, més cinc noves que estan en construcció de les quals dues entraran en funcionament aquest any. D’altra banda ALBA està plenament integrada a la lliga europea de fonts de fotons basades en acceleradors, LEAPS, de la qual actualment en té la presidència.
També és un bon senyal que, de moment, altres iniciatives amb la participació de diverses institucions en el camp de la microscòpia electrònica, la Plataforma en Microscòpia Avançada, hagi decidit instal·lar-se a ALBA. A l’estiu de l’any 2022 hi haurà en funcionament un nou microscopi electrònic de transmissió de 300 kV molt orientat a la ciència de materials i un nou crio-microscopi de 200 kV orientat a les ciències de la vida.
En termes econòmics la rendibilitat es va calcular per a un període de vint-i-cinc anys, és a dir, fins a 2028. Així no té res d’estrany que els responsables actuals d’ALBA hagin proposat, i les administracions ja hi ha donat llum verda, la remodelació de la instal·lació per convertint-la en el que anomenen ALBA II, que haurà d’entrar en funcionament cap a finals d’aquesta dècada.
El nou projecte es planteja d’una manera semblant a com s’està fent a les millors fonts de llum de sincrotró del món, per convertir l’actual ALBA en una font de quarta generació. Es tracta essencialment d’aprofitar els progressos significatius dels darrers anys en el camps del diseny d’acceleradors, l’òptica de raigs X, el desenvolupament de detectors i els tractaments de grans quantitats de dades per, utilitzant les infraestructures existents, reduir la mida del feix en un factor aproximat de cent, amb la qual cosa augmentarà el potencial investigador de la instal·lació. Això possibilitarà una millor comprensió de les propietats de tota mena de materials, i obrirà noves fronteres a la recerca que permetin encarar els problemes actuals de la societat.
Tal com es planteja en el nou Pla Estratègic, ALBA seguirà funcionant sense interrupció mentre es prepara el nou disseny i es posa en marxa el procés de construcció dels nous sistemes magnètics i de les noves línies de llum, algunes de les quals s’allargaran més enllà dels límits de la actual parcel·la d’ALBA. Quan estiguin a punt tots els elements, cap al 2028, la instal·lació s’aturarà durant un any o un any i mig per funcionar de nou amb les noves prestacions cap al 2030, amb la previsió que treballi durant quinze o vint anys més.
