2021. Any Internacional de les Fruites i Verdures

Estem centrats en l’emergència sanitària produïda per la covid-19 i no ens fixem en altres aspectes de la ciència que en unes altres circumstàncies haurien cridat la nostra atenció. Les Nacions Unides, a petició de l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), va declarar el 2021 l’Any Internacional de les Fruites i Verdures, i se n’ha parlat poc. Tanmateix, els arguments de la FAO són importants. Hi ha raons molt diverses per dedicar un cert temps a considerar el lloc que les fruites i les verdures ocupen a la nostra dieta, la nostra economia i la nostra cultura.

Les fruites i les verdures són un element destacat en la nostra dieta, fins al punt que les recomanacions internacionals fixen un consum de 400 grams, aproximadament, de fruites i verdures al dia. Es tracta de productes alimentaris vegetals que procedeixen del fruit, de les fulles, de les arrels o de les tiges, i que mengem preferentment crus, però que també coem de maneres diverses. Els beneficis d’aquest tipus de dieta han estat àmpliament publicats. Aquests aliments proporcionen una gran varietat de sucres, vitamines i fibra. De fet, són un aliment variat que és molt present a la nostra dieta mediterrània i que depèn molt de la cultura local, ja que tradicionalment eren productes que no viatjaven gaire i el conreu dels quals variava segons el clima de cada lloc.

Segons la FAO, l’any 2018 es van produir al voltant de 900 milions de tones de fruita i més de 1.000 milions de tones de verdura. Les fruites més consumides al món són els plàtans i les bananes, els cítrics, els melons i les síndries, els préssecs, les pomes i les peres, i un ampli conjunt d’altres verdures que es produeixen arreu del món, com ara les cebes, els porros i els alls, les cols o els espinacs, entre molts d’altres. Les verdures més conreades pertanyen al grup de les solanàcies, amb el tomàquet en la primera posició de la producció mundial, però també destaquen els pebrots o les albergínies. Són un producte de gran importància econòmica en moltes regions del món. A casa nostra, les fruites són una de les principals exportacions agrícoles de Catalunya, els cítrics ho són a València i els productes primerencs ho són en regions d’Andalusia i Múrcia, com és el cas d’Almeria. En alguns països, l’exportació de fruites és essencial per a l’economia; per exemple, els plàtans i les bananes o la pinya americana en països del Carib.

El consum i la producció de fruites i verdures està en una situació contínua de canvi. En alguns casos, hi ha amenaces per a la producció, degudes a noves malalties; per exemple, els fongs estan posant en perill la producció mundial de plàtans. La recerca de varietats resistents a malalties és un dels objectius de la recerca que té com a objectius aquests conreus. La genètica d’algunes espècies és ben coneguda, com en el cas del tomàquet, del qual hi ha descrites més de cinc mil varietats diferents. Moltes d’aquestes espècies són altament sensibles al clima i, per tant, és una prioritat buscar varietats que es conservin bé i s’adaptin al canvi climàtic. Hem vist que han arribat noves fruites com el kiwi, resultat d’una recerca intensa, o que ara es conreen fruites com el mango a Europa. Són, per tant, objecte de la recerca a tots els nivells i ja es coneixen els genomes de les principals espècies.

Es pot trobar informació sobre l’Any Internacional de les Fruites i Verdures a la pàgina web: http://www.fao.org/fruits-vegetables-2021/es/

fig 1


Pere Puigdomènech i Rosell

Secció de Biologia (5a). Especialitat: Biologia molecular (RACAB)
Professor d’Investigació Emèrit del CSIC. Centre de Recerca en Agrigenòmica CSIC-IRTA-UAB-UB

 
Powered by Joomla! ©