Avui dia estem tan acostumats a les baixes temperatures que ningú se sorprèn de veure experiments de divulgació en els que es fa servir nitrogen líquid, el gas mes abundant a la nostra atmosfera.
Fins i tot amb algun accident desagradable com el que ha passat recentment a Girona. De manera habitual les companyies subministradores proveeixen de oxigen i nitrogen liquat a les universitats, laboratoris i empreses que el fan servir de manera rutinària. Algunes també subministren heli líquid, encara que aquest gas es liqua a una temperatura molt més baixa, 4 graus Kelvin, és a dir 269 graus centígrads sota zero, i cal afegir que l’heli es molt mes car i te un preu que puja molt mes despresa que la inflació.
Segurament alguns saben que la primera vegada que es va aconseguir liquar l’aire va ser l’any 1895 quan Carl von Linde, el científic i enginyer que va fundar una companyia molt important el nom del qual es visible en molts camions que circulen per les nostres carreteres i autopistes, ho va aconseguir fent servir l’efecte Joule Thomson a base de l’expansió de gasos a alta pressió. Més o menys el que es fa amb determinats gasos per obtenir el fred a les nostres neveres. Així va aconseguir liquar l’aire, que esta format, en volum, per una barreja d’un 78% de nitrogen i un 21% de oxigen, fins arribar a la temperatura de liquació que, a pressió atmosfèrica, es de -196 graus centígrads.
Però el que potser no tothom sap es que la primera vegada que es va mostrar l’aire liquat i algunes de les seves propietats a Espanya va ser l’any 1899 a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a la seva seu recentment remodelada de La Rambla, a l’actual número 115. L’Acadèmia on bastant abans un dels seus membres, Antoni de Marti i Franqués, va corregir la composició de l’aire feta per Lavoisier i en va determinar la composició correcte que, com hem dit, en volum, és d'un 21%
Va ser a la seu de la Acadèmia on el dimecres 13 de desembre de 1889 l’acadèmic Eugenio Mascareñas, també Catedràtic de Química inorgànica i Anàlisi química a la Facultat de Ciències, va presentar un treball sobre la liqüefacció dels gasos en el que va exposar l’evolució històrica dels sistemes per obtenir baixes temperatures.
Mascareñas va presentar els progressos fets per Carl von Linde l’any 1895, només quatre anys abans, i no es va acontentar amb les explicacions teòriques sinó que va fer una demostració experimental amb aire liquat assistit pel fill de Linde, el doctor Friederick von Linde que havia vingut expressament a Barcelona. A la seva demostració amb aire liquat transportat en vasos adequats va solidificar mercuri, èter i alcohol,.. Com explicava el dia 15 de desembre el diari La Vanguardia “Fueron solidificados en pocos momentos el mercurio, el éter y el alcohol; el cauchú quedó endurecido hasta el punto de saltar en astillas a los golpes del martillo; y la mezcla del aire líquido y carbón vegetal en polvo ardió con luz deslumbradora”. Era la primera vegada que a España es veia aire liquat i se’n presentaven les seves propietats.
El dissabte següent el Sr. Juan Buscon explicava a les pàgines del mateix diari, en un exemple d’article divulgatiu, l’experiment i les propietats així com les moltes aplicacions que tindria l’ús rutinari de les baixes temperatures.
Podeu veure l'ampliació d'aquest article a: La liqüefacció de l’aire - DIVULCAT | enciclopèdia.cat https://www.enciclopedia.cat/divulcat/La-liquefaccio-de-aire
