Recentment ha sortit publicat a la revista Meteoritics & Planetary Science un article de Jordi Llorca et al. (2020) [1] sobre el meteorit anomenat Barcelona (1704), el setè més antic entre els que han estat classificats oficialment com a històrics, amb una interessant reconstrucció de les circumstàncies en què es va produir la caiguda, i l’anàlisi de la naturalesa del meteorit gràcies a l’estudi dels fragments trobats a la col·lecció Gabinet Salvador, de l’Institut Botànic de Barcelona (CSIC, Ajuntament de Barcelona).
La caiguda d’aquest meteorit va tenir un ressò notable ja que es va produir en plena Guerra de Successió i, com és natural per l’època, es va presentar com un auguri de grans esdeveniments o de grans desgràcies, segons va convenir a cadascun dels bàndols contendents, tal com queda palès en els documents de l’època citats en l’article.
Fig. 1. Gravat de l’any 1705 que il·lustra la pluja de pedres causada pel meteorit en el escrit de J. Solar [2].
Tot i que es coneix amb el nom de Barcelona, el meteorit va caure a Terrassa el dia de Nadal de 1704. Molta gent el va veure i el va sentir, deixant-ne constància escrita. De fet, s’han registrat testimonis oculars del meteor situats tan lluny com Marsella, la qual cosa posa de manifest l’espectacularitat de l’esdeveniment. Les descripcions parlen d’una gran flamarada seguida d’un gran terrabastall acompanyat d’una pluja de pedres , Fig. 1, caracteritzades per una escorça fosca i un interior cendrós, algunes de les quals van ser recollides per naturalistes, probablement apotecaris del lloc, i van anar a formar part de la col·lecció del Gabinet Salvador.
Les mostres, Fig. 2, guardades al Gabinet Salvador van ser trobades, identificades i analitzades pels autors de l’article, la qual cosa ha permès classificar el meteorit com una condrita ordinària L6 i, al mateix temps, demostrar que no hi ha cap possibilitat de confusió amb altres meteorits caiguts a Catalunya. Aquests estudis demostren que els fragments trobats formen part del reduït nombre de meteorits històrics identificats més antics del Món.
Fig.2. Fragments del meteorit Barcelona (1704), el pot de vidre en que es guardaven i l’etiqueta que l’identificava. Col·lecció Gabinet Salvador (Salv-8355)
1 Llorca, J., Campeny, M., Ibáñez, N., Allepuz, D., Camarasa, J.M., Aurell-Garrido, J., The meterite of Barcelona (1704): History, discovery and classification, Meteoritics & Planetary Science 55, 705-725 (2020). L’article es pot consultar al repositori de la Universitat Politècnica de Catalunya.
2 Solar J. 1705. Juizio sobre el celeste senñal que sucedió en el día 23. del mes de Noviembre deste presente Año 1705. que es la confirmación de aquel prodigioso Señal, que se vió en 25. de Deziembrede1704. dia de la Natividad de Jesu-Christo Nuestro Señor, que tanto ha dado que discurrir_a lo scuriosos. Barcelona: Impr. B. Giralt. p. 4.
Jordi Isern
Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC)
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB)