El passat dia 11 de març vaig assistir a l’acte de concessió dels projectes que, anualment i des de l’any 2016, atorga el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) a l’auditori de La Pedrera, probablement un dels darrers actes públics que es faran a causa de les restriccions provocades pel coronavirus. És per això que a l’acte no es van fer les usuals encaixades de mans entre els responsables i els seleccionats sinó reverències entre les persones que es saludaven, com si fóssim d’una altra cultura.
Per si algú no ho sap, el BIST és una fundació privada l’objectiu de la qual és promoure les col·laboracions entre set dels centres de més alt nivell científic que hi ha a Catalunya impulsant projectes multidisciplinaris a les fronteres del coneixement. En el seu Patronat, presidit pel professor Andreu Mas-Colell, a més de la consellera responsable de la recerca, Àngels Chacón, hi ha uns quants reconeguts científics que treballen a l’estranger, Joan Massagué, Ignacio Cirac, Miquel Salmeron, Sergi Verdú, Sylvia Daunert, M. Carme Calderer i Rolf Tarrach. També en formen part els responsables de les entitats col·laboradores: la Fundació Bancària La Caixa, la Fundació Banc Sabadell, la Fundació Catalunya-La Pedrera, la Fundació Femcat i, finalment, els directors dels set centres de recerca: el Centre de Regulació Genòmica, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, el Centre Català d’Investigació Química, l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, l’Institut de Ciències Fotòniques, l’Institut de Física d’Altes Energies i l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.
Sota la batuta del seu Director Gabriel Silberman, entre moltes de les activitats que promou, una de les que m’agraden més és el programa BIST Ignite, la guspira que encén el foc. És un programa que cada any fa una crida als investigadors dels centres BIST per a que presentin nous projectes de recerca multidisciplinaris i col·laboratius als que, sota un rigorós procés de selecció, es concedeix un ajut inicial de 20,000€ per a que comencin a desenvolupar la seva idea durant un any. Al cap de l’any se’n seleccionen dos dels cinc per als “premis”, amb una aportació addicional de 50,000€ per a poder continuar el projecte amb la idea que, amb aquesta empenta, ja podran presentar projectes a les diverses agencies finançadores per a poder continuar la recerca. Per exemple, un dels projectes guanyadors l’any 2018, el projecte THEIA, ja ha aconseguit una subvenció d’un milió d’euros de la Fundació Bancària La Caixa per continuar amb el seu projecte d’implantació d’una retina artificial. Fins ara, s’han finançat 23 projectes i vuit han estat seleccionats com a premis BIST Ignite. S’han concedit un total de 860.000 € i ja hi han participat més de 170 investigadors. Falta encara la perspectiva dels anys però estic gairebé segur que seran uns euros molt ben gastats.
Els premis BIST Ignite d’aquest any 2020 porten títols que a mi em costen d’entendre. Els intento traduir o explicar lliurement. Un, sota la sigla BIOSPAD, és un nou detector ràpid monolític multicanal per la mesura del flux de sang al cervell, que pot tenir altres aplicacions i que és una col·laboració entre Sebastian Grinstein (IFAE) i Turgut Durduran (ICFO). Si ho vaig entendre bé, fruit d’una conversa en un dels actes del BIST. L’altra, BIOVAC, és un projecte de construir bacteris artificials que poden ajudar a lluitar contra la resistència als antibiòtics i a millorar l’efectivitat de les vacunes, una proposta de Daniel Ruiz (ICN2) i Eduard Torrents (IBEC).
La cerimònia, molt brillant com ha estat la dels altres anys que hi he assistit, també es van concedir els cinc projectes BIST Ignite d’aquest any. No intentaré resumir ni explicar els cinc projectes ja que encara me’n sento més incapaç i tampoc és l’objecte d’aquestes línies. El que considero fantàstic és l’empenta de gent tan jove per encarar projectes nous.