Hi ha moltes “instantànies” que han estimulat la imaginació popular, des de l’alçat de la bandera a Iwo Jima fins la imatge d’un Albert Einstein despentinat traient la llengua. Però molt poques són tant importants i tant difícils de reconèixer com la que els científics anomenen la “foto 51” (de la cara B del DNA hidratat).
Recentment ha sortit publicat a la revista Meteoritics & Planetary Science un article de Jordi Llorca et al. (2020) [1] sobre el meteorit anomenat Barcelona (1704), el setè més antic entre els que han estat classificats oficialment com a històrics, amb una interessant reconstrucció de les circumstàncies en què es va produir la caiguda, i l’anàlisi de la naturalesa del meteorit gràcies a l’estudi dels fragments trobats a la col·lecció Gabinet Salvador, de l’Institut Botànic de Barcelona (CSIC, Ajuntament de Barcelona).
Podeu consultar aquest article elaborat per l'acadèmic Mariano Marzo publicat a la Vanguardia el dia 14/04/2020
Som conscients de l’Emergència Climàtica?
"Amb aquest dossier enfrontem i analitzem aquest problema d’una manera polièdrica, tenint en compte la seva enorme complexitat, amb articles del prestigiós climatòleg Javier Martín-Vide, de l’advocat i especialista en energia i medi ambient Joan Herrera, del catedràtic d’antropologia social Carles Feixa i de la meteoròloga Mònica Usart".
Els virus son els “sers vius” més simples que existeixen.
En la discussió de si els virus són sers vius o no, com en tot a la vida, hi ha les dues opinions contraries. El que si és cert és que són capaços de fer moltes rèpliques idèntiques de si mateixos (sembla que alguns cristalls també ho poden fer), es a dir que es multipliquen, i evolucionen (això sí que és propi dels ser vius). Precisament perquè evolucionen, a vegades tenim algú problema com el del coronavirus.
El que sí és cert és que no poden multiplicar-se per si sols i només ho poden fer dins d’una cèl·lula hoste adient.
Els virus tenen dues fases: la extracel·lular, que correspon a les fotos que aquests dies veiem als medis i la intracel·lular.
Diumenge dia 22 de març va fer 10 anys de la inauguració oficial de la font de llum de sincrotró ALBA, un projecte del que la RACAB n’ha rebut informació puntual a través d’algunes comunicacions que n’he fet, en particular en una sessió del dia 12 de febrer de 2001 abans de que el projecte fos, finalment, aprovat (Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona 3ª época, v.60, nº 6 (2002).
