A les èpoques antigues era molt difícil obtenir hora exacta, subordinada com estava a la realització localment d'observacions astronòmiques. Això ocasionava a Barcelona, com als altres llocs, una gran anarquia horària, amb grans discrepàncies entre els rellotges públics. A l'inici de l'era industrial i en plena preparació de l'Exposició Internacional que s'havia de celebrar el 1888, l'Acadèmia es va considerar obligada a corregir aquest desordre que imperava a Barcelona. L'any 1886 va establir el seu Servei Horari.

De moment obtenia l'hora per diferents procediments o recursos (com l'establiment de rellotgeria de l'hàbil observador Ricart i Giralt), per oferir-la al públic en els rellotges de l'Acadèmia. El Director d'aquest Servei Horari era el Dr. Eduard Fontserè. A partir de 1894 l'obtenia directament mitjançant observacions efectuades des de l'observatori amb el que acabava de coronar el nou edifici construït al mateix lloc de La Rambla l'indicava amb la precisió de mig minut i al rellotge situat a l'interior (biblioteca) que sempre es mantenia ajustat al segon. Els dos eren molt consultats: el primer per molts dels vianants de La Rambla (gest constituït en costum) i el segon especialment pels rellotgers, uns i altres per tenir "hora bona".

El 15 de desembre de 1891 l'Ajuntament va decretat com hora legal a Barcelona la de la Reial Acadèmia (rètol sota el rellotge de la façana) i poc després, any 1894, l'Ajuntament, coherent amb el seu decret de 1891, va posar a mans dels rellotgers de l'Acadèmia els principals rellotges públics: el de la façana del mateix Ajuntament, el de la Catedral, els dels principals mercats públics i barris. Naixia així el Servei Horari Municipal a càrrec de l'Acadèmia. Amb el temps va incorporar més rellotges i va anar creixent geogràficament, arribant a una extensió des de Sarrià fins a Horta.

Alhora el Servei Horari de l'Acadèmia va proporcionar un inestimable suport a la marina. Els vaixells que recalaven a Barcelona dipositaven els seus cronòmetres a l'Acadèmia per a que aquí es determinés el seu estat i el seu moviment diari. En alguna ocasió foren més de quaranta els cronòmetres que estaven dipositats.
L'any 1921 un fet transcendental va alterar totalment la situació: l'aparició de la radiodifusió. Aquesta va permetre la difusió amplia i permanent de senyals horaris i amb això l'hora exacta aviat va quedar a l'abast directe de tothom. Ja no era, doncs, necessària la intervenció d'una institució científica en les anteriors activitats.

En particular, el Servei Horari Municipal va finalitzar al voltant dels anys de 1940. L'Acadèmia, no obstant, ha mantingut testimonialment el seu Servei Horari, fins i tot actualitzant la instrumentació de manera que ara proporciona l'hora amb l'excel·lent precisió de la dècima de segon, tan en el rellotge de la façana com en el situat a l'interior.

Xarxa servei horari
Xarxa servei horari
Bibliografia relacionada
  • Fontserè, Eduard. El Servicio horario municipal de la Real Academia de Ciencias y Artes En: Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona 3ª época, v. 8, nº 25, (1910)

  • Servicio horario oficial de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona : reglamento del servicio de relojería, aprobado por la Comisión General Directiva de la Academia, en 20 de abril de 1915. Barcelona: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 1915, 4 p.

  • Fontserè, Eduard.; Jardí, Ramon. Conmemoración del cincuentenario del servicio horario oficial confiado a la Real Academia de Ciencias y Artes por el Excmo. Ayuntamiento de Barcelona. En: Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona 3ª época, v. 28, nº 1 (1945)
Powered by Joomla! ©