Autor
Ramon PASCUAL de SANS, Acadèmic Emèrit. Secció 2a.Física. Ex-President de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB)
(Aquest text es va presentar a l’acte de commemoració de la Reial ordre de Ferran VII, per la qual s’ordenava la supressió de les acadèmies de l’època —la Reial Acadèmia de Bones Lletres, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la Reial Acadèmia de Medicina, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació—, que va tenir lloc el 28 de novembre de 2024).
La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) va ser creada el 1764 com a Conferència Fisicomatemàtica Experimental amb la finalitat de formar els seus membres en les noves ciències i en les arts que aquesta generava, que podríem personalitzar en la figura d’Isaac Newton. El seu lema, «Utile, non subtile legit», significava que es volia fugir de l’especulació estèril.
Escut de l’acadèmia (1770) amb el lema «Utile, non subtile legit»
Alguns dels seus components havien seguit els cursos del pare Cerdà al Col·legi de Cordelles sobre matemàtiques i astronomia. El seu primer president va ser Francesc Subiràs. Al cap de poc temps, el 1766, aquest es va traslladar a Madrid com a primer professor de matemàtiques del Reial Seminari de Nobles. Alguns altres membres de la Conferència també eren persones importants i influents, de manera que el 1765 la Conferència es va transformar en Reial Conferència Física, sota la presidència del capità general i la vicepresidència de Francesc de Dusai i de Fiveller, i poc temps més tard, va esdevenir Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, sota la vicepresidència del canonge Jaume Roig.
Deixeu-me afegir que aquesta acadèmia, encara que més moderna que la de París, que la del Lincei —a Itàlia— o que la Royal Society de Londres, tenia els mateixos principis inspiradors de les ciències fisicomatemàtiques i va ser la primera d’Espanya en aquestes matèries (la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales és molt posterior, ja que es va crear per Real orden del 25 de febrer de 1847).
La vicepresidència de Joan Antoni Desvalls i d’Ardena, marquès de Llupià, va començar el 1799 i es va mantenir durant la guerra de la Independència fins al 1820. Desvalls va ser diputat a les Corts de Cadis, però no hi pogué assistir per malaltia. Un dels seus records que perduren és el Laberint d’Horta.
Medalló de Joan Antoni Desvalls i d’Ardena, marquès de Llupià
Durant la guerra de la Independència, l’activitat de l’Acadèmia va disminuir, però va continuar, i es disposa de les actes de les juntes amb un salt des del 1808 al 1815. D’aquest període, el treball de l’acadèmic Agustí Murua, amb motiu del cent cinquantè aniversari de la Fundació, en diu:
Suceso extraordinario en la vida de la Real Academia fue ciertamente la interrupción de sus sesiones por espacio de seis años, a consecuencia de la ocupación de Barcelona por las tropas napoleónicas durante la época luctuosa de la invasión extranjera. ¡Paradoja notable! El hijo de la revolución y soldado de fortuna, protector de las Academias y de los sabios, miembro, él mismo, del Instituto de Francia que en nombre del progreso intentara colocar bajo su cetro imperial a todas las naciones de Europa, invadía por traición la nuestra y la primera hazaña civilizadora de sus ejércitos consistía en clausurar en Barcelona el tranquilo y glorioso asilo de las ciencias y de las artes.
Restablerta la normalitat, el conegut com a Trienni Liberal, el 19 d’abril del 1820, amb trenta-vuit assistents, es va convocar, com era habitual, pel «Sr. Jefe Político Presidente de la Academia», el capità general, una junta extraordinària i es va elegir vicepresident Francesc de Dusai i de Marí, marquès de Monistrol.
Més que seguir l’acta d’aquesta sessió, deixem que la descrigui l’acadèmic Josep Balari, al seu treball Historia de la Real Academia de Ciencias y Artes, a la sessió inaugural del curs 1893-1894:
El cambio político ocurrido á consecuencia de haberse publicado el Decreto de 6 de marzo de 1820, por el cual fue restablecida la Constitución del año 12, tuvo también eco en la Academia, que cambió (el 12 de abril) el calificativo de Real por el de Nacional, y fue llamada Academia Nacional de Ciencias Naturales y Artes mientras duró aquel período constitucional.
I continua Balari:
El censor de la Academia leyó, en 12 de abril del mismo año [va ser el 19 d’abril de 1820], un escrito por el que instaba á los académicos á que prestaran juramento á la ley fundamental del Estado diciendo: «Empecemos por ser constitucionales de corazón por principios ó convicción; seamos buenos y muy virtuosos ciudadanos; amémonos como compañeros de letras y demos sólo estimación á la virtud, á las luces y al merecimiento. Así debemos entender lo literal y el espíritu de la Constitución, que como á censor insto que la jure esta corporación». […] el 19, se celebró junta general extraordinaria con objeto de prestar dicho juramento. El jefe político, presidente nato de esta Academia, había dispuesto que á las seis de la tarde del día antes indicado se reunieran los académicos residentes en Barcelona para prestar el juramento de guardar la Constitución política de la monarquía española, ser fieles al rey y cumplir las obligaciones de su encargo, del mismo modo que lo habían prestado las demás corporaciones literarias y de otras clases de esta ciudad.
Agustí Murúa i Valerdi
La descripció d’aquesta sessió del 19 d’abril de 1820 la trobem al Discurs-resum de la història de l’Acadèmia, de l’acadèmic Agustí Murua pel cent-cinquantè aniversari de la fundació (el 1914):
Colocado Fernando VII en el trono que sus mayores abandonaran, y acaecido el cambio político de 6 de marzo de 1820, por el que fué restablecida la Constitución del año 12, la Real Academia de Ciencias Naturales y Artes creyó conveniente abandonar el Dictado de Real por el de Nacional y sus socios en número de 38 juraron la Constitución de la Monarquía en manos del Jefe Político.
A partir d’aquí continuen les activitats ordinàries tot l’any 1821, fins al 1824. D’aquest període hi ha una disminució de l’assistència per l’epidèmia. El 16 de gener de 1822 Francesc Salvà lamenta que «a la cruel epidèmia» ha mort el canonge Gerardo Fochs (i Riera). Crec que és l’única referència a la pandèmia en les actes. Encara el 7 gener de 1824 hi ha una sessió extra, presidida per Dusai, que havia estat absent després d’un llarg període. En un discurs d’intencions, el vicepresident exposa que vol reengegar l’Acadèmia amb totes les seves activitats. Però els temps han canviat.
Un indici dels nous temps ja va ser que en la sessió extraordinària del 14 d’agost de 1824, amb set assistents presidits per Salvà per l’absència del vicepresident, s’acordà complir el «Bando público del Ayuntamiento» i retolar la façana de l’edifici «Real Academia de Ciencias Naturales y Artes».
I un altre indici: a la sessió extraordinària del 4 d’octubre de 1824, el vicepresident marquès de Monistrol informa que el coronel Desvalls vol ocupar els baixos de l’Acadèmia cinc mesos per a les «Milicias Provinciales». Es contesta que no pot ser perquè es pensava llogar</>
Seguint de nou Balari:
Abolida, por el manifiesto de 1.° de octubre de 1823, la Constitución del año 12, no dejó de sentir la Academia los efectos que fueron resultado de aquella medida.
Fins que a la sessió del 13 d’octubre de 1824 s’informa de la carta del «Gobierno Militar y Político de Barcelona» en la qual es demana el compliment de la Reial ordre de suspensió de «23 de septiembre de 1824».
A continuació es va fer una sessió el 17 d’octubre de 1824 de la qual no hi ha acta, i el dia següent, el 18 d’octubre, hi ha una carta signada per Monmany (secretari de l’Acadèmia) al capità general de Catalunya en què s’exposa que l’Acadèmia no hauria d’estar inclosa en la Reial ordre de suspensió. També es van adreçar altres cartes. Fins a la sessió extraordinària del 18 de desembre de 1824, amb vint-i-un assistents.
Aquesta junta extraordinària «se hace con motivo de la Real Orden de SM que le había comunicado el Exmo. Sr. Gobernador de esta plaza […]». Amb tots els preàmbuls es llegeix: «[…] Noticioso el Rey […]. Realizada la lectura de la Real Orden […] se hicieron innumerables reflexiones […] Se acordó elevar la conveniente consulta al Excmo. Sr. Capitán General suspendiéndose en el entretanto los ejercicios […]».
Segueix el text de la consulta raonada amb arguments i amb al·legacions interessants. Sembla que al·leguen que la RACAB no n’està afectada perquè no es dedica a «las ciencias de curar». Es llegeix un llarg escrit amb arguments. Es nomena una comissió de set acadèmics per gestionar «el entretanto». I s’aixeca la sessió.
Finalment trobem la carta de la Capitania General del Ejército y Principado de Cataluña, amb data del 28 de desembre de 1824, signada pel marquès de Campo Sagrado. En aquesta carta s’informa l’Acadèmia, en resposta a la carta del 18 d’octubre de 1824, que l’Acadèmia sí que està inclosa en la «R. Orden de suspensión».
D’aquesta sessió, Murua en diu:
Abolida por el reaccionario Monarca en su manifiesto de 1.° de octubre de 1823 la Constitución del año 12 que él mismo había jurado, inauguróse una persecución inicua de cuantos habían confiado en su real palabra; la propia Academia no pudo librarse de su rencor a pesar de haber vuelto a aceptar el título de Real, abandonando el de Nacional con que le substituyera, como lo prueba la R. O. de 23 de septiembre de 1824 en la que se decía que «noticioso el Rey de que existen en España varias reuniones de facultativos de los diversos ramos de la ciencia de curar, de los auxiliares de ésta y aún de otra clase de conocimientos literarios llamadas Academias o sociedades, como la de Sevilla, Cádiz y Barcelona, Murcia, Madrid y algunas otras, donde se da entrada, con especialidad desde 1808, a muchos sujetos sin ilustración, concepto ni moralidad, quienes, separándose de los objetos de su instituto, en sus ejercicios, actos y disertaciones se han acreditado de sectarios y propagadores de las nuevas doctrinas y principios revolucionarios dispuso entre otros particulares que no se abrieran dichas academias el mes de octubre inmediato».
La Reial ordre continua:
[…] y no siendo extraño que los mismos difundan sus perniciosas máximas llegando el momento de verificarse la apertura de dichos establecimientos mucho más cuando algunos hicieron algún papel notable en la pasada época y otros están desempeñando en ellos los primeros empleos […] SM con lo expuesto por la Junta Superior Gubernativa de Medicina […] se ha servido mandar: 1º Que no se abran en octubre las expresadas Academias hasta que la citada Real Junta presente sus observaciones sobre el interesante objeto […]. 2º Que para desempeñar este informe remitan las sociedades y academias sus cédulas de creación, sus estatutos actuales y sus notas desde 1808 […]. 3º Que los socios que deseen continuar se purifiquen con arreglo al párrafo 2º de la Real Cédula de 21 de julio y remitan la competente […]. 4º Que entre tanto no sirvan de obstáculo la indicada suspensión para que los Catedráticos de Clínicas de Barcelona continúen en su enseñanza entendiéndose para ello con la Junta y percibiendo por entero la asignación que está concedida a la Academia de la que deducirán ambos sus respectivas dotaciones […]. […] dispuso, entre otros particulares, que no se abrieran dichas academias en el mes de octubre inmediato.
Es pregunta Murua:
¿Cómo oirían estas afirmaciones los grandes patriotas que, como el marqués de Llupià, habían entregado cuanto poseían precisamente por rescatar aquel trono, desde cuyas gradas, así se les trataba?
(Cal recordar que a la sessió del 14 de maig de 1923 es diu que el vicepresident «dio cuenta de haber ordenado se entregaran las alhajas de plata que poseía la Academia conforme a la resolución tomada en junta particular guvernativa en virtud del terminante oficio que así lo dispone dirigido por el señor Jefe Superior Político de esta provincia […] a todos los establecimientos publicos […] debido a la escasez de numerario en que se halla la Tesorería Nacional en las críticas circunstancias en que nos encontramos […]»).
No queriendo dar crédito a sus ojos, hicieron que la Academia reclamara contra la R. O. en cuestión, exponiendo su creencia de que no podía rezar con ella lo ordenado, pero por otra del 20 de diciembre se le comunicó que «el Rey se ha servido resolver no se abra la expresada Academia, observándose en todas sus partes lo dispuesto en la precitada R. O.». En cumplimiento de este mandato sobre el que bien quisiera haber podido correr un velo, por un sentimiento de piedad hacia la memoria de quien la dictara, la Corporación cerró sus puertas desde 31 de diciembre de 1824 hasta el mismo mes de 1832, en que pudo reanudar sus trabajos con mayor entusiasmo, desarrollando una actividad que felizmente sin nueva interrupción había de continuar hasta el momento presente.
Finalment, a la sessió del 31 de desembre de 1824, en Junta Extraordinària, presidida pel marquès de Monistrol, amb vint assistents, es reuneixen amb permís del capità general. Es va donar compte de la Reial ordre relativa a la consulta feta en la qual s’argumentava que la RACAB «no tenia dependència ni analogia amb les ciències de curar». I, de la resposta, «enterado el Rey SM de la exposición elevada a su conocimiento», es desprèn que no s’obri l’acadèmia i que es compleixi la Reial ordre.. I «lo traslada para su inteligencia y su cumplimiento».
En aquesta darrera junta extraordinària, es decideix complir les «Reales ordenes de 23 de Setiembre y 20 de Diciembre de 1824» i se suspèn l’activitat de l’Acadèmia. També s’acorda que la comissió (que va fer la consulta) «continue en su encargo agregándosele los individuos que se vayan purificando y cuide de arreglar las cuentas y demás negocios pendientes así como de la conservación de los efectos de la Academia practicándose lo que convenga para el cumplimiento de aquella sobirana disposición en la parte que pertenece a la corporación».
Aquesta comissió va anar actuant i expressant la seva disconformitat fins que el 16 de gener de 1828 es va publicar la reial ordre per la qual es disposava la reobertura de la Reial Acadèmia de Medicina i el 18 d’abril de 1828 es demana a Francesc Carbonell, vicepresident de l’Acadèmia de Medicina Pràctica de Barcelona, una còpia de la reial ordre d’obertura.
Carbonell envià la còpia demanada i la RACAB va enviar cartes, amb data 2 de juny de 1828 i 12 de desembre de 1828, al capità general de Catalunya en què demanava la reobertura de la RACAB, però sense cap resultat. Llevat d’algunes actes de la Comissió permanent del dia 10 de novembre de 1828, 11 de desembre de 1828, 31 de març de 1829 i 17 d’abril de 1828, no hi ha més actes fins al 1832.
Finalment, en una junta extraordinària (sense data) de desembre del 1832 amb trenta-un assistents, l’Acadèmia restableix la seva activitat amb una junta extraordinària que presideix el membre més antic dels assistents, Isidro Gallarda. Es reprenen les tasques i una de les primeres decisions és nomenar una comissió per anar a saludar el president, el capità general, Manel de Llauder.
A efectes pràctics, la reobertura es produeix en la sessió extraordinària del 5 de gener de 1833 sota la presidència de Gallarda en què s’elegeixen els càrrecs; en particular, el de vicepresident, Sr. Francisco de Bahi i Fonseca. Es nomena una comissió que va anar a veure al capità general, visita que es va considerar satisfactòria; es vol felicitar la reina. Uns dies més tard, el 31 de gener, la Junta literària va acordar les mesures per reprendre les actuacions i aprovar el que havia fet la comissió durant el tancament. En les sessions següents es prepara la primera sessió pública tenint present que no podrà ser el dia de San Fernando perquè «son los dias del rey».
En la sessió del 9 de juliol de 1824 hi ha elecció de càrrecs i es nomena vicepresident Albert Pujol Gurena. Es restableix la normalitat amb les sis seccions: Matemàtiques, Electricitat, Òptica, Zoologia, Botànica i Química.
I l’opinió de Balari el 1893:
Esta obligada clausura de la Academia fue con creces compensada después por la grande actividad que los académicos desplegaron en el último período, y no sufrió ningún otro entorpecimiento en su marcha hasta nuestros días.
El 1836, es van aprovar els nous estatuts, va quedar abolida la presidència nata de l’autoritat superior de Catalunya i, per la reial ordre d’aprovació dels esmentats estatuts i la RACAB, com les altres fundacions que subsistien amb els seus propis particulars, es va declarar lliure i independent de l’acció de «Su Majestad».
I així durant un segle, fins al 1936, quan pel Decret de 12 d’agost de Lluís Companys, amb Ventura Gasol com a conseller, la RACAB passa a la Generalitat de Catalunya i es nomena Jaume Aiguader com a comissari, i es requisa el teatre que serà destinat a teatre català amb el nom de Teatre Català de la Comèdia.
Però això ja és un altre tema.