"En contra del que es diu i es pot pensar, la millora en l’expectativa i qualitat de vida de la humanitat es deu en molt bona part a la indústria química i, especialment, a la seva divisió farmacèutica. L’augment de la població mundial, des dels aproximadament 1.400 milions de persones que hi havia a finals del segle XIX fins als 7.500 milions que hi ha actualment, és una dada prou important —i també preocupant— per a relacionar-la amb el desenvolupament de la ciència, i de la química, en particular. La cura de manera total o crònica de moltes malalties s’ha basat en fàrmacs d’origen natural o sintetitzats ex novo. Aquests fàrmacs generalment han estat molècules de massa molecular relativament petita, d’entre 100 i 1.000 daltons. La terminologia anglesa els defineix com a small molecules drugs o SMs drugs (fàrmacs SMs). D’aquestes molècules se’n reconeix amb precisió l’estructura química gràcies als mètodes analítics desenvolupats al llarg del segle XX. I es poden sintetitzar amb una facilitat relativa (al laboratori o mitjançant procediments industrials), a causa de l’enorme ventall de mètodes que existeixen per a la manipulació d’estructures, especialment les de la química orgànica. Aquestes molècules són la base del que, en termes amplis, podríem denominar teràpia química, per fugir de la paraula quimioteràpia, dedicada quasi universalment al tractament del càncer. A finals del segle XX han aparegut mètodes quimicobiològics per a confeccionar fàrmacs que imiten o són similars a les grans molècules proteiques que l’espècie humana utilitza en el seu propi sistema immunitari. Són molècules de centenars de millers de daltons de massa molecular que es generen per clonació al laboratori, i ja en la indústria, d’anticossos específics —anticossos monoclonals o MABs (de l’anglès monoclonal antibodies). L’exposició d’aquesta lliçó inaugural pretén fer un contrapunt o revisió històrica entre SMs i MABs."