A partir del fet que el disseny és un factor que aporta valor afegit a l'obra pública, considerant la opinió que la societat té, des d’una perspectiva visual de la mateixa, com un gran " moble territorial " que s'implanta sobre ell, cal demostrar que els processos formals de disseny generen una major rendibilitat de la obra feta, mitjançant uns costos molt inferiors a aquest valor afegit que produeix.

Es planteja el procés d’assimilació d´aquest fet i la demostració gràfica, mitjançant exemples, del cost negatiu del "no disseny", en primer lloc i dels beneficis del disseny, en segon terme.

Finalment es proposa l’aplicació d´altres elements, dins del concepte disseny, com son el grafisme, la vegetació, la història o el color.