Els éssers vius tenim una descripció de nosaltres mateixos en el nostre genoma. Conèixer el genoma, com funciona i com ha sorgit en l’evolució és bàsic en la biologia actual. L’enfocament de la biologia evolutiva és essencial en la comprensió de la vida a l’hora d’explicar perquè les coses són com són, per trobar sentir a la complexitat i diversitat de la vida i, de fet, el coneixement dels genomes ha obert enormes possibilitats noves. La comparació de genomes ens permet, a més, entendre la dinàmica del procés evolutiu, permetent per primer cop reconstruir filogènies, amb la topologia i els temps en l’evolució dels éssers vius, aplicable a tota la diversitat de la vida o a grups i poblacions reduïts dins d’una espècie. A més els mètodes emprats poden aplicar-se a altres sistemes no biològics, des de l’evolució còsmica a la de les llengües.

La dinàmica del procés evolutiu vist des de la comparació de genomes ens permet entendre la tant la dinàmica constant de l’evolució molecular neutre i com la dinàmica variant de l’evolució morfològica en funció de les forces selectives exercides per ambients canviants. Però no ens de deixar enlluernar amb l’escalada de producció de dades genòmiques: en sí mateixes no són més que dades descriptives (i molt llargues) i no van gaire més enllà que les antigues tedioses descripcions morfològiques; calen encara grans esforços en la seva comprensió, tant funcionalment com evolutivament.

Els genomes, això sí, estan permetent acurades reconstruccions del passat, tant a grans nivells, amb tot l’arbre de la vida, com dins d’una espècie com la nostra, arribant a esbrinar la gènesi de les poblacions actuals gràcies al DNA actual i antic i les anàlisis de la genètica de poblacions i de l’evolució molecular. Un nou impuls ve donat per les aplicacions de tècniques d’intel·ligència artificial que estan obrint camins molt interessants, però alhora plens d’interrogants.

Per últim, l’estudi de les forces que generen l’evolució del genoma i de com han estat modificades per la cultura humana ens permeten parlar del futur genètic dels humans, deixant de banda especulacions acientífiques amb fortes connotacions socials. El futur genètic de la humanitat no serà gaire diferent del present i és amb ell que hem de comptar pels reptes socials i tecnològics del futur.

Jaume Bertranpetit
Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), Universitat Pompeu Fabra, Barcelona Membre de RACAB, IEC, Academia Europea