Dijous 19 de maig a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "El virus SARS-CoV-2" (Treball de torn. Secció 5a. Biologia.), a càrrec de l'acadèmic numerari Excm. Sr.Joan Jofre i Torroella.
Els virus són entitats biològiques acel·lulars i només poden multiplicar dins d’una cèl·lula hoste, on, a diferència de les cèl·lules de tots els sers vius, no multipliquen per divisió binaria. Mostren una gran diversitat i afecten a tots els grups d’éssers vius. Tots els virus tenen una fase extracel·lular, partícules anomenades virions, i una intracel·lular consistent en una suma de molècules suspeses en el citoplasma de la cèl·lula hoste. Els virus tenen una gran capacitat de variació genètica, sigui per mutació o per recombinació, i, per tant, evolucionen molt. El fet que es trobin virus infectant a totes les espècies de tots el grups d’éssers vius fa pensar que són favorables per a la vida tal com la coneixem.
Alguns virus, però, són, en un moment determinat, altament patogènics per una determinada espècie. Aquest és el cas de l’agent causal de la covid-19, el SARS-CoV-2. Solen aparèixer com patògens emergents.
Filogenèticament, el SARS-CoV-2 pertany a la família Coronaviridae. Els membres d’aquesta família poden infectar mamífers, aus i també peixos i rèptils. El SARS-CoV-2 infecta cèl·lules de diverses espècies de mamífers i diferents tipus de cèl·lules del cos humà.
Els virions, de forma esferoïdal, tenen un diàmetre variable, d’entre 85 i 125 nanòmetres. Consten d’una nucleocàpsida (genoma més nucleoproteïna (N)) rodejada d’un embolcall, membrana bilipídica, en el que estan inserides 3 proteïnes: E (proteïna de l’embolcall), M (proteïna de la membrana), i S (proteïna de l’espícula). Aquesta darrera, que emergeix de la superfície en forma d’espícules, és essencial en el reconeixement de i l’entrada a les cèl·lules hoste.
El procés infecciós de la cèl·lula s’inicia amb l’acoblament de la proteïna S al receptor cel·lular, que és l’ACE2 (enzim conversiu de l’angiotensina). O per endocitosis o per fusió entra a la cèl·lula hoste i s’allibera el genoma. Aquest és una ARN monocatenari, que pot actuar com a ARN missatger d’uns 30.000 nucleòtids. El genoma del SARS-CoV-2 posseeix 14 pautes obertes de lectura (ORF) i codifica per 31 proteïnes, algunes relacionades amb el procés replicatiu, unes altres són les proteïnes estructurals mencionades en el paràgraf anterior i unes altres les anomenades proteïnes accessòries. Aquestes darreres no tenen relació amb la multiplicació, però sembla que alguna d’elles pot estar associada a la patogenicitat. Al cap d’unes 10 hores ja s’han sintetitzat totes les proteïnes i còpies de genoma suficients perquè es formin els nous virions que adquireixen l’embolcall a les vesícules de l’aparell de Golgi i són alliberades a l’exterior per un procés de gemmació. També poden passar d’una cèl·lula a una altre per fusió cel·lular.
Tot aquest coneixement sobre molècules i processos permet dissenyar i obtenir, aprofitant múltiples plataformes biotecnològiques ja existents, les vacunes (passades i futures), antivirals, anticossos per seroteràpia i tests de detecció.
Alguns virus, però, són, en un moment determinat, altament patogènics per una determinada espècie. Aquest és el cas de l’agent causal de la covid-19, el SARS-CoV-2. Solen aparèixer com patògens emergents.
Filogenèticament, el SARS-CoV-2 pertany a la família Coronaviridae. Els membres d’aquesta família poden infectar mamífers, aus i també peixos i rèptils. El SARS-CoV-2 infecta cèl·lules de diverses espècies de mamífers i diferents tipus de cèl·lules del cos humà.
Els virions, de forma esferoïdal, tenen un diàmetre variable, d’entre 85 i 125 nanòmetres. Consten d’una nucleocàpsida (genoma més nucleoproteïna (N)) rodejada d’un embolcall, membrana bilipídica, en el que estan inserides 3 proteïnes: E (proteïna de l’embolcall), M (proteïna de la membrana), i S (proteïna de l’espícula). Aquesta darrera, que emergeix de la superfície en forma d’espícules, és essencial en el reconeixement de i l’entrada a les cèl·lules hoste.
El procés infecciós de la cèl·lula s’inicia amb l’acoblament de la proteïna S al receptor cel·lular, que és l’ACE2 (enzim conversiu de l’angiotensina). O per endocitosis o per fusió entra a la cèl·lula hoste i s’allibera el genoma. Aquest és una ARN monocatenari, que pot actuar com a ARN missatger d’uns 30.000 nucleòtids. El genoma del SARS-CoV-2 posseeix 14 pautes obertes de lectura (ORF) i codifica per 31 proteïnes, algunes relacionades amb el procés replicatiu, unes altres són les proteïnes estructurals mencionades en el paràgraf anterior i unes altres les anomenades proteïnes accessòries. Aquestes darreres no tenen relació amb la multiplicació, però sembla que alguna d’elles pot estar associada a la patogenicitat. Al cap d’unes 10 hores ja s’han sintetitzat totes les proteïnes i còpies de genoma suficients perquè es formin els nous virions que adquireixen l’embolcall a les vesícules de l’aparell de Golgi i són alliberades a l’exterior per un procés de gemmació. També poden passar d’una cèl·lula a una altre per fusió cel·lular.
Tot aquest coneixement sobre molècules i processos permet dissenyar i obtenir, aprofitant múltiples plataformes biotecnològiques ja existents, les vacunes (passades i futures), antivirals, anticossos per seroteràpia i tests de detecció.
Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Aforament limitat, es podrà seguir en directe al canal de YouTube de la RACAB.