Dijous 15 de juny a les 18:30h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn Art climàtic. "TACAT DE NÚVOLS" (Treball de torn. Secció 7a. Arts aplicades.), a càrrec de l’acadèmica numerària Excma. Sra. M. Àngels Domingo Laplana (MADOLA).

 

En l'art contemporani, la relació art-naturalesa es manifesta de diferents formes, les quals es tipifiquen sota l'epígraf d'”art climàtic”, també denominat genèricament en alguns textos “land art” o “earthworks”.

Aquest concepte comprèn noves formes de creació en les quals la naturalesa ha passat de ser objecte de representació a convertir-se en protagonista o subjecte, que interactua amb l’art o que hi actua directament.

Amb aquest treball de torn voldria exposar sintèticament la història de com l’art ha evolucionat al compàs dels temps, com s´hi ha anat adaptant i com explica el canvi climàtic.

Quan els artistes a finals del segle XIX van pintar en el lloc que era del seu interès, a ”plein air”, van promoure una profunda connexió amb l'entorn circumdant, la seva llum i el seu clima i van portar aquestes percepcions a les seves obres. Però no és fins la segona meitat d’aquest segle, cap als anys cinquanta, que s’inicia la gran acceleració dels canvis en el conjunt de variables que determinen l’evolució de la Terra.

D'altra banda, en molts fòrums artístics apareix un nou concepte, l’Antropocè, que fou usat l’any 2000 pel guanyador del Premi Nobel de Química Paul Crutzen, qui considera que la influència del comportament humà sobre la terra durant les centúries recents ha estat significativa, de tal manera que ha constituït una nova era geològica. Neixen d'aquí les primeres manifestacions d'un art que es desenvolupa en la naturalesa i se n’ocupa.

Simultàniament, comença a manifestar-se en la societat una preocupació pel deteriorament ambiental creixent, i lligat a ella, un moviment social molt plural, que s'anirà reconeixent genèricament com a ecologisme. L'art ecològic és una pràctica artística que adopta una ètica de justícia social tant en el contingut com en la forma, que es crea per a inspirar respecte, estimular el diàleg i fomentar a llarg termini una nova visió dels entorns socials i naturals en els quals vivim. Són objectius nous de significats imprecisos i fins i tot intercanviables, i com a conseqüència, en aquest moment se’n propicia una nova lectura, assenyalant-los com a reivindicacions d'índole ecològica, encara que no sempre estiguin motivats per una preocupació mediambiental. Una altra forma de veure l’art són les intervencions urbanes , les peces d'art públic que també es vinculen a la naturalesa pel fet de contenir elements vius (aigua, arbres, etc.), així com els projectes que col·laboren en alguns casos en la recuperació d'espais per a nous usos públics. Es tracta de propostes imaginatives, que tenen com a objectiu millorar la situació mediambiental d'un territori. Són propostes que donen com a resultat una intervenció directa en un ambient degradat on, sovint, l'artista és l'agent principal en aquesta pràctica que, partint de la seva idea, es du a terme amb la col·laboració d’arquitectes, tècnics, científics i gestors.

No es tracta, tanmateix, de convertir temàticament tot l'art en ecològic, ni de normalitzar l’art ecològic, però sí de reflexionar i discernir entre els models i els significats construïts per a la naturalesa i la sostenibilitat, i posar de manifest la seva relació amb els nostres patrons de comportament; i encara, obrir o indicar camins cap a una estètica ecològica, i de passada proposar un debat que tingui per objectiu que la materialització de l'obra artística (en tots els àmbits i tendències) sigui coherent amb la incontrovertible realitat d'una naturalesa finita.

Un exemple il·lustratiu que mostraré és el d’una sèrie de obres que comparteixen visions estètiques en nombrosos aspectes (ruptura amb la manera tradicional de fer paisatge, estudi de l’atmosfera, etc.) i conformen una metàfora destinada a mostrar i conscienciar sobre les conseqüències de l’escalfament global a escala humana. En principi, és una intervenció pictòrica d’una sèrie de paisatges degradats. Per això sembla raonable preguntar-se com poden compartir aquestes obres una mateixa perspectiva d'enfocament cap a la naturalesa i la realitat pròxima al paradigma ecològic.

Crec que és important entendre que el canvi climàtic és un problema global i, alhora, explicar la necessitat d’acció des d’un context local més proper a les persones que habiten el territori i coneixen la problemàtica a què s’enfronten. D’aquí ve la meva reflexió. El resultat és una instal·lació de pintures a les parets de la sala octogonal de la segona planta, que amb aquestes obres de l’any 2023 s’inaugura. Són pintures sobre paper cartró fet a mà al Museu del Paper de Capellades amb l’ajut de la Sra. Victòria Rabal, directora del Museu. El títol de la instal·lació és “TACAT DE NÚVOLS”.

MADOLA. 15 de juny del 2023


 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - El treball de torn i l’exposició es farà als nous espais de l’Acadèmia (quart pis). Aforament limitat a la capacitat de la sala.

Powered by Joomla! ©