Dijous 30 de novembre a les 18:00h tindrà lloc la sessió pública d’ingrés de l’acadèmic electe Sr. Jordi Serra i Moragas (Secció 7ª. Arts Aplicades) qui llegirà una memòria intitulada: "Els reflexos metàl·lics: història i ciència d'una tradició", i serà contestada en nom de la corporació per l’acadèmica numerària Excma. Sra. Maria dels Àngels Domingo Laplana.

Antoni Serra i Fiter (1868-1932)

Ceramista i pintor, després d’estudiar a París en la manufactura de porcellana de Sèvres, s'estableix al Poblenou, on crea l’obrador que pretén fabricar porcellanes d'art i de gres. Per portar-ho a terme, s’envolta d'escultors i pintors, molts d'ells grans artistes de l'època, que van permetre modernitzar aquest ancestral art del foc. Entre ells, cal destacar Josep Llimona, Pau Gargallo, Enric Casanovas, Joan Carreras, Josep Pey, Ismael Smith, Maria Rusiñol i Josep Clara. Les seves primeres peces tenen el regust de Gustav Klimt o també de Mucha.

El seu principal marxant és el moblista i decorador Gaspar Homar, que també aprofita molts d’aquests col·laboradors per a decorar els seus projectes de mobles amb marqueteries i altres realitzacions en mosaics ceràmics.

Van exposar peces a París, Londres, Barcelona i Madrid i en totes les exposicions va obtenir medalla d'or i diploma d'honor. El 1922 és nomenat professor de l'Escola Superior dels Bells Oficis, en la qual va innovar el pla d'estudis, i en aquesta mateixa època tindrà els seus tres fills, que també seran alumnes de l’escola, així com, entre d'altres, Llorens Artigas i Joan Miró. El 1926 s’estableix a Cornellà de Llobregat. Junt amb els seus fills, continuarà el seu somni. El crític i escriptor Alexandre Cirici ha considerat el ceramista Antoni Serra com el gran ceramista del Modernisme.

La segona generació, artesania i art. Fundació de l’obrador Ceràmica Serra

El 1926, els fills d'Antoni Serra, Josep, Antoni i Enric, s'estableixen a Cornellà de Llobregat en una masia del segle XVII i, juntament amb el seu pare, creen el taller familiar Ceràmica Serra, restaurat i instal·lat gràcies al fitxatge dels tres germans pel FC Barcelona. Alternaven les peces d’art amb la fabricació artesana, amb un gran nombre de bibelots o petites escultures. Eren els moments de l'Art Deco i van començar també la col·laboració amb arquitectes per introduir la terra cuita i el gres en la construcció d'edificis.

Per tal de portar-ho a terme construeixen el primer forn gran, inaugurat el 20 de setembre del 1928: d'allí sortiran les primeres peces del projecte de l'arquitecte Lluís Bonet Garí a Teià i també la primera fornada de reflexos metàl·lics per a l’elaboració d’arcs i columnes a la galeria interior de la casa Godó.

El 1935, Josep Serra és nomenat comissari de l'exposició dels artistes catalans, organitzada per la Generalitat de Catalunya a Mèxic, en la qual exposaven, a més dels tres germans Serra, pintors, escultors, decoradors i artistes d’altres bells oficis.

La mostra havia de reunir gairebé 200 participants, però no es va poder celebrar per la confiscació, a l'estret de Gibraltar, del vaixell que transportava les obres. Una confiscació ordenada pel general Franco.

Molts anys després es van trobar repartides a diversos estaments oficials de l'antiga capital franquista de Burgos: l'Ajuntament d'aquesta ciutat, per exemple, lluïa en una fornícula un gran gerro de Josep Serra. Anecdòticament, un treballador de Ceràmica Serra que visitava Burgos el va veure i seguidament es va descobrir tota la resta de peces dels gairebé 200 artistes que havien de participar en l’exposició. Aquestes obres d’art avui resten repartides en diversos museus de Catalunya.

Els tres germans continuen treballant fins a l'any 1969, en què Enric Serra se’n separa i funda un nou taller a Collbató, en el qual treballaran també els seus fills durant molts anys.

L’activitat dels germans Serra es perllonga al llarg del temps: exposen arreu del món i hi introdueixen la ceràmica de reflexos metàl·lics. Fruit d’aquestes activitats, obtingueren vàries distincions i un gran èxit: des de les primeres exposicions a la Galeria Sira (1934) i a la Galeria Argós (1944), molt difoses i elogiades, fins a la gran exposició del 1977 al Palau de la Virreina de Barcelona, on es feu un homenatge a Antoni Serra Fiter i a Ceràmica Serra arran del 50è aniversari de la fundació de l’obrador.

Tercer membre de la nissaga: Jordi Serra i Moragas

Des del 1959, quan m'incorporo a l'obrador familiar aprenent sota el mestratge del meu pare, Josep, em vaig interessar pels reflexos metàl·lics i vaig elaborar un pla minuciós d'observació i de proves: primer, amb la col·laboració del meu pare, analitzant tots els detalls de la difícil cocció i la seva manera de conduir-la; més endavant, quan em vaig quedar sol, vaig seguir reproduint el que havia après, a més d’aportar, naturalment, un gran nombre de novetats, tant en la formulació dels pigments com en la conducció de la cuita i dels seus detalls més ínfims.

El meu interès actual, i el propòsit d’aquest treball, és donar a conèixer aquests petits detalls, que són tan importants per a l’obtenció de bons resultats. Tot el treball tècnic que exposo aquí es pot dir que és el resum de gairebé 100 anys d'experiència de les tres generacions Serra.

El Japó, una etapa de gairebé vint-i-cinc anys

Des de la primera exposició a Tòquio de les meves ceràmiques de reflexos metàl·lics, els japonesos en van quedar certament impressionats i aquí va començar una aventura que va durar 25 anys.

Amb el contacte amb el Japó, se'm va obrir tot un món nou de coneixements, no tan sols del país i de la seva cultura, sinó també de la seva estima per la natura. En aquell país, la relació entre la natura i la ceràmica es fa present en cada llar i en cada manifestació cultural.

L’especial sensibilitat dels japonesos vers la ceràmica crec que es deu al fet que la ceràmica representa perfectament una part de la natura, concentrant en un objecte el record del color, del tacte de la terra, de la fruita, la seva pell, la lluïssor dels estels i les formes més primitives de l’arquitectura de les muntanyes.

Les meves estades, durant les exposicions que s’organitzaren a diverses ciutats del Japó, em van servir per conèixer més profundament tant les tècniques de la porcellana i el gres del país com l’especial sensibilitat dels japonesos per les arts i la cultura, especialment per la ceràmica.

Allà, vaig gaudir de la possibilitat de poder entrar i conviure, en moments íntims, amb famílies que valoraven la meva obra i també del fet de treballar i compartir amb artistes i ceramistes els secrets de l'ofici. Vull esmentar aquí els ceramistes que són considerats tresors nacionals per als nipons i que representen, molts d’ells, nissagues de 15 o 20 generacions, com ara els Imaemon, els Kakyemon, els Kato, etcètera.

En mi, s’han fet inoblidables els moments en què ells m’obriren els seus coneixements i, alhora, jo podia exercir el mestratge en dues importants escoles del Japó, Mino i Toki, i podia explicar-los la meva tècnica dels reflexos metàl·lics.

Al cap dels anys, m'he adonat que la meva obra actual hi ha moltes influències de la natura japonesa, del color, de la llum i de la sensibilitat per un ordre perfecte.

Els reflexos metàl·lics. La seva història i la meva producció

Els reflexos metàl·lics són una tècnica ancestral que té tretze segles d’història. El seu recorregut s’inicia al califat abbàssida de Bagdad i, a partir del segle xi , el trobem en la producció dels ceramistes de tot al-Àndalus. A l’Edat Mitjana, amb tallers per tot el territori de la Corona d’Aragó, destaquen els obradors de Manises i Paterna. Al llarg dels segles XVI - XVIII , diversos testimonis destaquen la importància d’aquesta tècnica en la ceràmica vidriada.

Des que vaig veure la primera fornada de reflexos metàl·lics, se’m va despertar la inquietud per a cercar alguna cosa nova. ¿Com era possible que les flames i el fum poguessin transformar tant una peça? I si això era possible, ¿com dominar el foc i el fum no tan sols per a transformar en daurades les pinzellades d’una decoració sinó per a transformar màgicament tota la peça? Aquest és el propòsit d’aquest treball. En l’observació de les peces del llegat dels àrabs trobava petits espais entre la decoració que, per influència dels vapors metàl·lics, havien transformat la coloració de la coberta. Això és el que he intentat reproduir a tota la peça.

El primer pas que calia fer era trobar un esmalt que pogués rebre i fixar els vapors metàl·lics que transformarien el color inicial. Per tant, havien de reaccionar tant amb el coure com amb l’argent, per la qual cosa en la fornada podíem reduir els òxids o els nitrats dels metalls, utilitzats en els pigments, a l’estat metàl·lic mitjançant el carbó (fum), que amb la temperatura allibera l’oxigen o el nitrogen en forma de CO2 o NO2 volàtils, deixant en el pigment tan sols els metalls. Un exemple molt clar d’aquest fet és la transformació que experimenten els esmalts de coure, que inicialment és el component que fa la coloració verda de tota la ceràmica i que, en llevar l’oxigen, el coure metàl·lic farà que el color resultant sigui daurat-rogenc, el propi dels estris i les peroles de cuina que són de coure i que s’identifiquen per aquest color. Això també passa amb l’argent.

Aquests esmalts són de baixa temperatura i a 600° estan a punt per a començar la fusió. Això permet que puguin reaccionar i transformar-se, ja que són esmalts plúmbics amb elevats continguts d’alcalins, sosa i potassa.

El forn és de mufla i de llenya, amb diversos espiells per a l’observació de la temperatura i també per a introduir-hi olis o sofre que, en cremar-se, produiran l’atmosfera reductora. La durada del període reductor és aproximadament de tres a quatre hores.

Per saber com es va transformant tant l’esmalt base com els decorats amb els pigments, anirem traient per l’espiell unes mostres que ens indicaran el resultat aproximat de la cocció. El procés final serà la neteja dels pigments que hi queden adherits i, un cop neta la peça, en sorgirà l’esplendorós reflex.

 

Hora: 18:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Aforament limitat a la capacitat de la sala.

Powered by Joomla! ©