Sabem modificar els genomes d’organismes superiors des dels anys 80 i aquesta possibilitat ha estat una important eina de recerca i ha produït aplicacions en la medicina, la indústria i l’agricultura. Una de les limitacions de les metodologies disponibles fins fa pot temps és que la modificació genètica que es produeix amb elles sovint es fa a l’atzar en el genoma, el que pot produir efectes secundaris no desitjats. En casos com les plantes aquests s’eliminen en el procés de selecció, però això és més difícil en altres casos. En les aplicacions en humans és una limitació important. Des del començament dels anys 2010 han anat apareixent mètodes que permeten de modificar de forma dirigida els genomes. El més conegut és el sistema CRISPR-Cas9 basat en un sistema bacterià de protecció enfront d’infeccions virals. Aquest mètode arriba quan el nostre coneixement dels genomes dels organismes vivents està tenint un desenvolupament explosiu. Les aplicacions de l’edició genòmica són molt variades i podem pensar en modificar cèl·lules humanes i fer-les servir en teràpies cel·lulars, que estan en fase experimental. La modificació de la línia germinal humana, una possibilitat limitada o prohibida a nivell internacional, ha estat demostrada en un cas a Xina que ha despertat sorpresa i indignació. L’interès de les aplicacions possibles en plantes ha estat ben demostrat, però les regles del seu ús en el camp és objecte de discussions intenses a Europa en aquest moment. També hi ha experiments en diferents tipus d’animals, el que obre un altre ventall de debats. Un bon exemple és l’anomenat “gene dirve”, una aproximació que té com objecte reduir les poblacions d’espècies que, com els mosquits, poden tenir efectes negatius sobre la salut o el medi ambient. Acadèmies i associacions d’Acadèmies són actives en aquests debats arreu d’Europa.