En l’àmbit de l’art, el connoisseur és qui coneix, qui té l’ull educat per reconèixer les identitats perdudes que hi ha darrere les obres. La ciència del connoisseur, o connoisseurship, és, doncs, l’aptitud per identificar l’autor d’una obra d’art de manera gairebé instintiva, fruit del coneixement que s’adquireix a través de la curiositat i de l’experiència de la retina; un cúmul d’erudició, intuïció i memòria.

Historiador de l’art i connoisseur no són sinònims. El connoisseur busca el qui; l’historiador de l’art, el quan, el com i el què. Són disciplines diferents però perfectament compatibles si ambdues parteixen d’una mateixa manera de comprendre l’art i consideren que l’obra és el document principal, sobre el qual mai no ha de prevaler el context.

El connoisseur s’enfronta a la imatge d’una obra que va ser creada en el passat, anònima, l’ha de comprendre i reconstruir-ne el procés creatiu per poder identificar l’artista. Al seu cervell es despleguen totes les imatges que ha vist i ha estat capaç de retenir fins que en troba una amb un nom que pugui associar, per afinitats estilístiques, amb l’obra en qüestió. Atribuir és un exercici de responsabilitat que permet donar nova vida a les obres d’art perdudes o adormides en la memòria a través del reconeixement. Gràcies als connoisseurs moltes obres han estat salvades de l’oblit o la destrucció.