[AJORNAT] Dijous 12 de març a les 19:00h tindrà lloc la Jornada commemorativa dels aniversaris del naixement i defunció del Dr. Eduard Fontserè i Riba (1870-1970). Es realitzaran dues conferències on es parlarà de la seva trajectòria, activitat científica i de la seva rellevant vinculació amb l'Observatori Fabra.
Eduard Fontserè (1870-1970), una vida compromesa amb la ciència, a càrrec del Dr. Antoni Roca Rosell, UPC – IEC
La trajectòria d’Eduard Fontserè ens parla de les transformacions de l’activitat científica a Catalunya i Espanya als segles XIX i XX. Ja el 1893, acabada la seva tesi doctoral, entrà a treballar a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Fontserè començà la seva carrera científica en el món de l’astronomia, però cap al 1910 anà canviant cap a la meteorologia i la sismologia. En realitat, als anys 1890 havia col·laborat a la Xarxa Meteorològica de la Granja Agrícola Experimental de Barcelona, depenent de la Diputació, on entrà en contacte amb els observadors i conreadors voluntaris. Al llarg de la seva carrera, Fontserè, catedràtic de la Universitat de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts i de l’Institut d’Estudis Catalans, va saber combinar el saber acadèmic amb el saber dels entusiastes. Tanmateix, era conscient que calia fer un esforç de professionalització de l’activitat científica.
Treballs i Records, a càrrec del Dr. Josep Maria Codina Vidal, RACAB
Cal considerar una primera etapa astronòmica, desenvolupada a l'Observatori de l'Acadèmia: observacions planetàries, Sistema Horari (que va fixar l’hora oficial de la ciutat de Barcelona , molt útil en aquella època per tenir hora exacta i, fins i tot, útil per als vaixells que recalaven al port de Barcelona) i cursos d'astronomia.
En ser designat director de la Secció Meteorològica i Sísmica de l'Observatori Fabra, el 1913 inicià la seva etapa meteorològica, començant la sèrie climàtica que ha arribat a més de centenària amb total continuïtat i gran uniformitat. Dins la tasca meteorològica destaca la creació del Servei Meteorològic de Catalunya (1919-1939), que fou realment de tot el país i que va adquirir relleu internacional.
Paral·lelament va dur a terme una important tasca sísmica, iniciada amb la instal·lació del sismògraf Mainka a l'Observatori, intervenint a la sismologia mundial però ocupant-se sobretot de la sismicitat regional i de la local, no limitada a les dades instrumentals sinó ampliada a l'aspecte macro-sísmic amb els informes proporcionats per una xarxa d'observadors estesa a tot Catalunya.
Quan a la seva activitat docent, mencionar que es doctorà en Ciencies Físiques l’any 1893, obtenint als vint-i-nou anys, mitjançant oposicions, la càtedra de Geodèsia de la Universitat de Barcelona, càtedra que, a causa d'uns canvis administratius, fou anomenada Mecànica Racional, fins a obtenir la d'Astronomia i Geodèsia, quan aquesta va quedar vacant per jubilació del seu titular.
Li quedà temps per escriure obres de divulgació, de caràcter pràctic o textos universitaris. Pels seus dots d'organitzador va tenir l'encert de formar i disposar d'excel·lents col·laboradors, com els Drs. Jardí, Febrer i Álvarez-Castrillón, i sobretot en Gabriel Campo, als que sabia comunicar la seva inquietud científica, l'entusiasme incapacitat de treball amb un criteri ponderat.
Respecte als records que guardo del Dr. Fontserè, uns es refereixen a l'Acadèmia, altres a l'Observatori i alguns són de caràcter particular.