Carles Bas Peired ens va deixar el passat 6 de març. Havia nascut a Barcelona, el 3 d’agost de 1922. Després d’una interrupció dels seus estudis causada per la Guerra Civil, va cursar Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona i es va graduar l’any 1946 amb Premi Extraordinari. Les seves activitats de recerca van començar per la botànica, però els seus contactes amb els doctors Enric Gadea i Francisco Garcia del Cid, també acadèmics d’aquesta casa, el van portar, l’any 1949, a ingressar en la Secció de Biologia Marina del Laboratori de Biologia Aplicada, fundat uns anys abans dins de l’estructura del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i dirigit pel Dr. Garcia del Cid. El mateix any 1949 es va posar en funcionament un petit laboratori marí a Blanes, del qual Carles Bas va ser director entre finals de 1949 i 1962, any en que es va traslladar a l’Institut d’Investigacions Pesqueres (IIP) de Barcelona. Durant el seu període a Blanes, Carles Bas va presentar a Madrid (com era obligatori en aquella època) una innovadora tesi doctoral sobre la biologia del verat (Scomber scombrus).

A l’IIP, Bas va ser cap del Departament de Recursos Marins fins 1973, president del Centre Nacional d’Investigacions Pesqueres (1979-1983) i director de l’IIP (1983-1987). Amb altres col·legues de l’IIP, Carles Bas va col·laborar en el disseny i estratègia de construcció dels primers vaixells oceanogràfics de l’estat espanyol, el “Cornide de Saavedra” i el “Garcia del Cid” i va ser cap de la Sáhara I (1971), la primera d’una sèrie de campanyes del “Cornide de Saavedra”, finançades pel Segundo Plan de Desarrollo, a la zona d’aflorament del NW d’Àfrica.

Entre 1987, després de la seva fase com a Director, moment en que l’IPP canvià el seu nom pel d’Institut de Ciències del Mar (ICM), i 1995, Carles Bas va contribuir a la formació d’un grup de recerca en ecologia pesquera a la Facultat Ciències del Mar de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, de la que va rebre el títol de doctor honoris causa l’any 2005. Entre altres càrrecs i honors, cal esmentar que Carles Bas va formar part del Centre General de Pesca Marítima de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació, i del Scientific Advisory Council de l’International Commission for the Southeast Atlantic Fisheries. El 1990 va rebre també una medalla de la Generalitat de Catalunya en reconeixement dels seus estudis sobre la pesca. Va presidir la Societat Catalana de Biologia entre 1975 i 1979, va ser elegit com a membre de l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1978 i va ingressar en la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona l’any 1990.

Des dels seus inicis en la recerca fins poc abans de la seva mort, el Dr. Bas va desplegar una incansable activitat que no es va aturar amb la jubilació oficial. Va ser autor de més de cent publicacions en el camp de les ciències marines i l’explotació de recursos marins vius; va dirigir nombrosos projectes de recerca i més de 20 tesis doctorals.

L’estada a Blanes i el contacte directe amb els pescadors, amb qui mantenia llargues converses, li proporcionaren una visió propera dels problemes de la pesca, no només des de un punt de vista biològic sinó també tècnic i social. Els coneixements i l’experiència adquirida durant aquest període a Blanes la plasmà en un llibre de referència, que és tot un clàssic: La pesca en España: I. Cataluña (1955, en col·laboració amb Enric Morales i Manuel Rubió). En l’etapa al IIP fou quan engegà el que constitueix el gruix de les seves principals aportacions. Cal destacar una visió de les pesqueres que no es podia sostreure del medi on es duien a terme, una aproximació considerada pionera als anys 60 i que ara és dominant en la recerca pesquera arreu del món. Fou en aquesta etapa on estengué les seves recerques més enllà de la Mediterrània, particularment per totes les costes de l’Atlàntic africà, des de les aigües del Sàhara fins les de Sud Àfrica. Durant aquesta etapa al IIP creà escola formant un nombrós equip de joves investigadors al voltant del Departament de Recursos Marins Renovables que han seguit i ampliat amb èxit les seves recerques. A banda de nombroses publicacions en revistes especialitzades, fruit del seu treball cal destacar, aprofitant el seu gran coneixement sobre la pesca, la publicació del llibre Variacions demogràfiques a les poblacions d’espècies demersals explotades, Els darrers quaranta anys a Blanes i Barcelona (amb coautors de l’ICM) i El mar Mediterráneo: recursos vivos y explotación, The Mediterranean sea: living resources and exploitation (Zaragoza, CIEHAM-IAMZ/FAO COPEMED. 2005). El Dr. Bas mantingué intacta la seva curiositat sempre. Així, un cop acabada la seva etapa a la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria el 1995, el que podríem dir la seva segona jubilació, va tornar a l’ICM on passava llargues hores a la biblioteca llegint i escrivint, essent potser el llegat més personal d’aquesta darrera etapa la publicació del llibre La pesca a la Mediterrània: una reflexió (2008). El 17 de juliol de 2015, amb encert, l’ICM donà a aquesta instal·lació el nom “Biblioteca Carles Bas”.