La predicció decennal del clima és una nova eina per a formular informació climàtica amb vista a l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic en el futur a curt termini. Aquest desenvolupament respon a les necessitats plantejades per una part de la societat, en particular el sector privat, i a les possibilitats que ofereixen les predic-cions decennals per a desenvolupar productes innovadors que permetin una millor adaptació al canvi climàtic a escales temporals més properes que les que sovint es consideren en les projeccions de canvi climàtic d’origen antròpic. En conseqüència, han sorgit iniciatives per a desenvolupar sistemes de predicció decennal que pro-dueixen i disseminen de manera regular aquesta informació a escales global, regional i nacional, així com a usuaris individuals.

Una comunicació fiable de la incertesa d’aquestes prediccions ajuda a construir una relació de confiança amb l’usuari, però és una relació que ha de superar la barrera de la demanda d’una informació determinista, la qual és impossible de proporcionar amb la precisió requerida. La resposta que els predictors climàtics han proposat consisteix en l’ús de prediccions probabilistes, que explícitament inclouen la incertesa associada a la predicció. La comunicació als usuaris de la informació en format probabilista, incloent-hi estimacions de la confiança de la predicció basada en les prediccions del passat, ha estat un repte durant molt de temps, si bé hi ha lliçons molt útils que es poden extreure de les experiències en altres camps de la investigació climàtica, així com l’accés a noves tecnologies, que faciliten la tasca. Altres consideracions comprenen la necessitat d’adaptar les expectatives dels usuaris als nivells modestos de qualitat que poden assolir les prediccions. Augmentar la qualitat dels sistemes actuals requereix desenvolupament en diversos camps, molts dels quals estan relacionats amb l’augment del realisme dels models utilitzats, que són els mateixos que s’usen en les simulacions de canvi climàtic a llarg termini. Aquests desenvolupaments inclouen la reducció dels errors sistemàtics, millores en els mètodes de generació de les prediccions per conjunts o l’ús d’aproximacions per a formular prediccions probabilistes de successos climàtics extrems, així com per a sintetitzar informació a partir del gran nombre de sistemes de predicció disponibles.