Aquesta memòria d’inici de curs no vol ser cap lliçó, sinó més aviat una reflexió, per bé que l’ajut a reflexionar té també sempre una dimensió d’aprenentatge. Faig una repassada ràpida del que han significat els vint anys que fa que soc membre de l’Acadèmia, explicant com veia jo el món el 2003 i què entenc que ha passat durant les dues darreres dècades, a més de donar una visió —preocupada, però voluntariosa— del futur, situant-me en el 2030. Dit d’una manera simple i clara, penso que tenim raons per estar molt més preocupats, ja que aquests darrers anys hem empitjorat molt respecte de l’inici de segle i, encara molt més, respecte del que va significar la segona meitat del segle passat.

Resumeixo, de forma molt simplificada, cinc aspectes o orientacions que es troben en la memòria que presento, amb la voluntat que puguin servir de temes de reflexió, i per despertar més la consciència de les persones i dels governs sobre la necessitat i la urgència d’actuacions que puguin reduir efectes no desitjats, i evitar que es posi en perill la sostenibilitat del sistema.

Coneixements, creixement i benestar. L’objectiu de tota l’activitat social i política de la societat ha de ser l’augment i el manteniment del benestar, tant individual com col·lectiu, de les persones que viuen en una comunitat, ja sigui local o global. Això ha estat possible perquè hem augmentat molt els nostres coneixements i, a través de la tecnologia, hem creat eines adequades per a la millora. Tanmateix, cal no confondre, com es fa sovint, la finalitat del benestar amb el creixement econòmic, que és un dels seus components fonamentals, però que per si sol no el garanteix, i fins i tot pot fer-lo més difícil, pel fet que posa en perill altres components o perquè està mal distribuït. Creixement econòmic global amb augments simultanis d’alguns tipus de desigualtats pot no significar progrés, perquè el benestar té molts altres components que fan la vida més agradable i il·lusionant.

La revisió de la globalització. El fenomen de la globalització s’ha produït gràcies al progrés de les tecnologies relacionades amb el moviment de persones, objectes materials o éssers vius (incloent-hi els virus), i s’ha accelerat recentment per les tecnologies de la informació, que permeten el moviment dels bits. Ha comportat un canvi d’època i grans augments de capacitat per a tothom. Però hi ha dos elements dels quals no som prou conscients. Per una banda, les úniques dues coses que s’han globalitzat plenament són les que es poden posar en forma de bits, és a dir, la informació i el capital. I, com que, per altra banda, aquestes noves capacitats han coincidit amb l’arribada del neocapitalisme desregulador, s’han reduït o eliminat moltes de les regulacions de caràcter local i no s’han substituït per d’altres de globals, cosa que fa que hagi augmentat extraordinàriament el poder dels qui controlen la informació i els capitals, i això està provocant situacions que patim en la vida econòmica i en la personal. Cal revisar les normes que hi ha en el model actual de globalització.

La desmaterialització del benestar. En una època en què vam descobrir grans quantitats de recursos naturals, aparentment inesgotables, una part molt important del nostre benestar provenia directament del seu consum o de la utilització, i apropiació, d’eines fetes amb aquests materials. Estem en una transició en què haurem de disminuir d’una manera important la utilització d’eines materials, i basar més el benestar en l’accés a serveis, ja siguin de caràcter individual o col·lectiu, de caràcter públic o privat, i gratuïts o no. La sostenibilitat ecològica del nostre model de vida dependrà no només del canvi de combustibles fòssils a renovables, sinó potser encara més de l’eficiència en la generació de l’energia, de l’estalvi en la seva utilització i de la mesura i reutilització dels recursos naturals. Les tecnologies de la informació ens permetran també disposar de moltes altres eines immaterials que ens proporcionin benestar.

La sostenibilitat social. No només hem d’estar preocupats per la sostenibilitat ecològica, és a dir, de la nostra relació amb la natura i amb el planeta, sinó també per la sostenibilitat social, la que té a veure amb les relacions amb els altres membres de l’espècie. Això suposa, en l’àmbit local, la disminució de desigualtats i l’augment de coneixements i d’oportunitats per a tothom, i, en l’àmbit global, la impossibilitat de continuar mantenint en el món desenvolupat un model de vida i de consum que és impossible fer extensiu als tres o quatre mil milions de persones que viuen en una situació pitjor. Si no ho tenim en compte, i sense una consciència d’ajuda i d’acompanyament, podria ser que el desastre no vingués del clima sinó de l’enfrontament violent entre parts de l’espècie.

Responsabilitats individuals i col·lectives. La memòria s’acaba amb algunes indicacions que fan referència al paper que han d’assumir les persones, les empreses, les organitzacions no econòmiques i els governs. Es destaca molt la responsabilitat personal en les pròpies decisions i en el respecte per les normes reguladores que s’hauran d’implantar, i s’insisteix en la valentia i la decisió dels governs a l’hora de legislar amb visió de futur i no amb mirades curtes. Es refereix també a organitzacions relacionades amb la creació i la difusió de coneixement i de tecnologies, a les persones i a les empreses, amb una puntual atenció a la RACAB.