Dijous 18 d'abril a les 19:15h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "Biomaterials: de la substitució a la regeneració" (Treball de torn. Secció 6a. Tecnologia.), a càrrec de l'acadèmic Excm. Sr. Josep A. Planell i Estany

 

A partir dels anys 50/60 del segle passat, amb la millora de les tècniques quirúrgiques, es van començar a utilitzar implants protèsics per tal de reparar/substituir teixits i òrgans. Així van anar apareixent diferents tipus d’implants tals com pròtesis de maluc, de genoll, lents intraoculars, vàlvules cardíaques o implants dentals. Això va obligar a buscar materials que poguessin treballar i integrar-se en l’entorn agressiu del cos humà. Primer es van buscar materials que fossin els més inerts possibles i que complissin amb uns criteris de biocompatibilitat. Així van aparèixer els biomaterials. Posteriorment es busquen i es troben materials que poden ser biodegradables i induir una resposta biològica favorable en l’entorn en que han de treballar, i es parla de materials bioactius. La tercera generació de biomaterials és la que està constituïda per materials capaços d’induir una resposta cel·lular específica. Es parla aleshores d’enginyeria de teixits que busca cultivar cèl·lules d’un teixit humà específic sobre el substrat biodegradable d’un biomaterial de tal manera que aquesta construcció es pugui implantar en un determinat teixit o òrgan per tal de reparar-lo. En aquesta direcció es comencen també a desenvolupar biomaterials amb propietats antibacterianes. És amb els avenços en nanotecnologia així com amb l’inici de l’ús de cèl·lules mare que es produeix el gran canvi que porta a parlar de biomaterials per a teràpies regeneratives o senzillament de regeneració. Més recentment han aparegut els conceptes de “Materianòmica” o “Biomaterialòmica”. La idea és entendre com el material, o sobretot la seva superfície, ja sigui la química de la superfície o la seva topografia afecten la resposta cel·lular i de fet afecten la seva expressió genètica. Això significa entendre com el material afecta les ómiques cel·lulars, i per tant el concepte de biocompatibilitat tal com l’hem entès fins ara haurà de ser redefinit. Per abordar el problema, l’aprenentatge automàtic o “machine learning” i la intel·ligència artificial hi han de jugar un paper protagonista a partir de bases de dades extenses i accessibles tant de l’àmbit del materials com de l’àmbit biològic.

Hora: 19:15 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Aforament limitat a la capacitat de la sala
Powered by Joomla! ©