Josep Oriol i Bernadet
Breu nota biogràfica: Matèmatic, estudià en les classes de la Junta de Comerç de Barcelona i fou deixeble d’Onofre Jaume Novellas. Arquitecte de la Real Acade¬mia de S. Fernando (1833). Ocupà la càtedra de Matemàtiques de l’Acadèmia fins l’any 1845 en què guanyà una càtedra la Universitat literària. Fundà a la Lonja la primera càtedra de Dibuix lineal (1841). Dirigí les obres de diverses fàbriques per a treballar amb la força hidràulica del marge dret del Llobregat. Dirigí les obres del ferrocarril de Barcelona a Granollers. Entre 1842 i 1856 fou arquitecte municipal de Sabadell. A més de la seva faceta d’arquitecte, també ocupà els càrrecs d’agrimensor i de director de Camins Veïnals[1]. Presentà a l’acadèmia els següents treballs:“Memo¬ria sobre la teoría del claro obscuro de la pintura, deducida de las leyes de la Óp¬tica” (primera part).—(10 de febrer de 1836.) “Memoria sobre las proyecciones geomé¬tricas de la sombra”.—(25 de mayo de 1842.) “Memoria relativa á los estudios que el nuevo reglamento de la Escuela de Nobles Artes de . San Fernando señala á los que se dedican á la carrera de Arquitectura”.— (27 d’abril de 1848.) “Elogio histórico de D. Onofre Jaime Novellas”.—(13 de gener de 1850.) “Memoria sobre las condiciones filosófi¬cas y artísticas de los monumentos”.—(9 de març de 1854.) “Memoria sobre las columnas triunfales”. —(22 de novembre de 1855.) “Elogio necrológico del académico don José Melchor Prat.—(19 d’octubre de 1856.) “Memoria sobre los sistemas generales de enseñanza”.—(1 de març de 1860.)
Dades biogràfiques en: Nómina del personal académico y anuario … 1909-10, p. 97-106
[1] TATJER MIR, Mercedes. Josep Oriol Bernadet (1811-1860) i la seva aportació a la ciència, la tècnica i l’arquitectura del segle XIX: Apunts per a una biografia. en: REVISTA BIBLIOGRÁFICA DE GEOGRAFÍA Y CIENCIAS SOCIALES (Serie documental de Geo Crítica), Vol. X, nº 582, 10 de mayo de 2005