Josep Pascual i Vila
Breu nota biogràfica: Llicenciat en Ciències i Farmàcia a la Universitat de Barcelona. Auxiliar de Química Orgànica de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, càtedra ocupada llavors pel Dr. García Banús. Doctorat en Ciències (1922) amb la tesi “Sobre la tautomeria del cloruro de bencilmagnesio”. Doctorat en Farmàcia (1926) amb la tesi “Un procedimiento de deshidroxilación parcial de los ácidos colálicos”. Catedràtic de Química a Salamanca, Sevilla (1925), Barcelona (1934). Paral·lelament a le seves tasques docents, el Dr. Pascual adquirí una formació sòlida en el terreny de la investigació. Primer, amb el professor García Banús, i després amb el Premi Nobel, professor H. Wieland, en la Universitat alemanya de Freiburg, on estudià els àcids biliars. Dirigí 48 tesis doctorals, formant així un equip humà que impulsà, entre d’altres, la industria químico-farmacèutica de Catalunya. Vice-rector de la Universitat de Barcelona (1947-1951). President de la Delegació en Barcelona del Patronat «Juan de la Cierva» . Director del Instituto de Química del Centro de Investigación y Desarrollo de Barcelona. President del Col·legio de Químics. Académic de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid i de la de Medicina de Sevilla. Fellow of the Chemical Society. Soci d’Honor de la Real Sociedad Española de Física y Química. Membre d’honor de la Societé de Chimie Industrielle. Gran Cruz de Alfonso X el Sabio; Comendador de l’ «Ordre de Palmes Acadèmiques». Medalla d’Or de la Ciutat de Mataró. Medalla al mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona. Medalla d’or de la Excma. Diputació Provincial de Barcelona. Premio de Investigació en Ciències, «Ciutat de Barcelona».
Dades biogràfiques en: Nómina del personal académico y anuario … 1979-80-08, p. 89-93.