Manuel Ballester Boix
Breu nota biogràfica: Descobridor de los “Radicals Lliures Inerts”. Llicenciat en Química per la Universitat de Barcelona (1944). Doctor per la Universitat de Madrid (1948). Nomenat “Research Fellow” de la Universitat de Harvard, en Cambridge, EE.UU (1949-1951). Professor visitant en els “Aerospace Research Laboratories” (Dayton, Ohio, EE.UU., 1961-1962). Professor d’investigació del C.S.I.C. (1971-1985). Des de 1995 va ser Doctor Vinculat “Ad Honorem” del C.S.I.C. Des de 1944 va investigar en el si del C.S.I.C. de Barcelona, va ocupar els càrrecs de cap de la Secció de Química Orgànica Física (1952-1971), director de l’ “Instituto de Química Orgánica Aplicada” (1971-1985), i director d’investigació patrocinat per la “Office of Aerospace Research” del Govern dels EE.UU (1958-1973) i pel “Fondo Nacional para la Investigación Científica y Técnica” (1972-1984). Membre del comitè espanyol de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (1969). Membre dels comitès científics dels simposis internacionals sobre Radicals Orgànics celebrats en Ann Arbor (Michigan, EE.UU. 1966), Sirmione (Itàlia, 1974), en Aix-en-Provence (França, 1978) i en Overmeyerhofen Sebersdorf (Àustria, 1992). Fou, respectivament, president i vicepresident del tercer i del quart “Simposio Internacional sobre Compuestos Polihalogenados” (Barcelona, 1973, Birmingham, 1975). President del Comitè Científic de la Fundació Osborne per a la Defensa de la Natura (1973-1979). En 1969 fou nomenat acadèmic corresponent de la “Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid”. Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica 1982.