Enric Ras i Oliva
Breu nota biogràfica: Estudià el Batxillerat a Tarragona, i el revalidà a Barcelona el 1929. Obtingué la carrera de Enginyeria Industrial a Barcelona (1936). Realitzà un curs de postgrau d’especialista metal·lògraf Acabada la Guerra Civil completà els estudis corresponents a la Llicenciatura en Ciències Exactes, realitzats paral·lelament amb els d’enginyeria. En establir-se el doctorat a les enginyeries, la Junta General Qualificadora li atorgà (1960) el títol de Doctor Enginyer Industrial. En el curs de la guerra civil, tingué ocasió de treballar a SAF3 (Suministros Aeronáuticos fábrica nº3. Des de l’any 1940 fins el 1942 fou enginyer cap de l’oficina tècnica de Fibras Artificiales S.A. (SAFA) a la seva fàbrica de Blanes. L’any 1942 ingressà a la firma AEG Ibèrica de Electricidad S.A., primer com a enginyer cap de l’oficina tècnica, posteriorment fou nomenat gerent i director tècnic nacional. Simultàniament, en dues ocasions, li fou encarregada la direcció de la fàbrica de motors, transformadors i interruptors d’AEG Industrial S.A. de Terrassa. Aquesta tasca dins el mon industrial en el camp de l’Electrotècnia, la complementà amb una tasca acadèmica que al estar fonamentada amb una experiència professional li proporcionà una visió científica i aplicada, el que li donà un gran prestigi professional, tant a l’Empresa com a la Universitat. Nomenat membre de l’Associació d’Electrotècnia Espanyola l’any 1956 (AEE). L’any 1975, aquesta associació el guardonà amb la medalla d’Or al Mèrit Electrotècnic. Des de l’any 1979 fou vocal de la junta directiva nacional de l’AEE. El 1954, fou elegit secretari de l’Associació d’enginyers Industrials de Catalunya i reelegit fins el 1960. Continuà com a vocal de la junta de l’Associació fins que, a l’any 1986 que fou elegit vicepresident 2on i, el 1989, vicepresident 1er. Dins l’Associació el 1969 fou un dels fundadors del Centre de Perfeccionament de I’Enginyer (CPDE) i el 1970 de la revista “Novatecnia”. Amb motiu de la creació de l’Institut d’Enginyers de Catalunya el 1981, fou nomenat per l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya un dels seus representants. El 1985 és nomenat membre del Consell Assessor del Laboratori General d’Assaig i d’Investigacions de la Generalitat. L’any 1978 fou elegit membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans, i des de 1981, fou membre numerari. Fou responsable de l’IEC al Grup Interuniversitari d’Energia Solar. En crear-se el 1982 el Consell Científic i Tecnològic de la Generalitat en fou nomenat vocal. Aquest Consell el designà president de la Subcomissió de Tecnologia, fins el 1991 per derogació del Consell. Membre del patronat gestor i posteriorment fundador (1986) de l’Institut Català de Tecnologia (ICT). Membre del patronat gestor i posteriorment fundador (1986) de l’Institut Català d’Inspecció i Control Tècnic. Membre de la Comissió de Seguiment del Conveni Generalitat de Catalunya Institut d’Estudis Catalans, (1989 – 1992) com a representant de l’IEC. Medalla d’Or al Mèrit Electrotècnic, atorgada per l’Associació Electrotècnica Espanyola (15 de gener de 1975). Gran Creu de l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi, (19 de juny de 1985). Medalla al Mèrit Científic i Tecnològic, atorgada per la Generalitat de Catalunya (18 de novembre de 1986). Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990). President d’Honor de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, (1993). Premi 150 anys de l’Enginyeria Industrial a un Enginyer Industrial per la seva trajectòria professional (25 de maig de 2001).
Dades biogràfiques en: Expedient RAS i OLIVA, Enric