L’acadèmic corresponent Pablo Jarillo-Herrero (Secció 2a Física.) ha estat guardonat amb el Kavli Prize in Nanoscience 2026, juntament amb Eva Y. Andrei i Allan H. MacDonald.
El 10 de juny de 2026, l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres va anunciar a Oslo els guanyadors dels Premis Kavli 2026 en les categories d’astrofísica, nanociència i neurociència. En total, s’ha guardonat 10 científics de 9 nacionalitats diferents.
El premi d’enguany ha estat lliurat conjuntament a Eva Y. Andrei, Pablo Jarillo-Herrero i Allan H. MacDonald pel seu treball fonamental en la creació del camp de la “Twistrònica”. En què consisteix? És una tècnica de la nanociència que consisteix a superposar dues o més capes de materials d’un sol àtom de gruix (com el grafè) i girar-les entre si.
El premi reconeix la col·laboració implícita entre la recerca experimental i la teòrica, gràcies a tres científics clau:
Eva Y. Andrei (Rutgers University, EUA): Pionera experimental que, després de l’aïllament del grafè el 2004, va demostrar que el control geomètric de la doble capa de grafè canviava les seves propietats. Tot i que al principi la idea de “girar” materials era tan inaudita que va patir per poder publicar els seus estudis, la seva perseverança va fer que el 2009 la mateixa revista que l’havia rebutjat qualifiqués la seva feina com “el gran avenç científic de l’any”.
Allan H. MacDonald (The University of Texas at Austin, EUA): El teòric del grup. El 2011 va crear el marc teòric que demostrava que els angles de rotació petits tenien un impacte massiu. Va confirmar que l’angle màgic d’1,1° és el punt exacte on els electrons s’acumulen en el mateix nivell d’energia, creant les condicions perfectes per a la superconductivitat.
Pablo Jarillo-Herrero (MIT, EUA): Científic experimental que va portar la teoria a la pràctica controlant els nanomaterials, la rotació i la temperatura. El 2018 va publicar dos articles històrics a la revista Nature on demostrava que, a una temperatura d’1,7 Kelvin, la resistència elèctrica d’una doble capa de grafè girada queia a zero, aconseguint una superconductivitat perfecta.
Aquests premis són fruit d’una col·laboració entre l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres, el Ministeri d’Educació i Recerca de Noruega i la Fundació Kavli dels EUA. S’atorguen cada dos anys i els guanyadors són escollits per comitès de selecció independents formats per membres de les acadèmies científiques més prestigioses del món (com la de la Xina, França, EUA, el Regne Unit i la Societat Max Planck d’Alemanya).