Dijous 18 de desembre. Treball de torn: “Per qué als geòlegs els agrada tant fer mapes?”

És ben conegut que els geólegs hem estat sempre aficionats, si més no fins ara, a fer mapes complexos on representem els nostres coneixements sobre un territori determinat, però que de fet resulten incomprensibles per als que no ho són. És així perquè el geòleg “mapeja” per comprendre la realitat tridimensional del paisatge que el fascina.

Mirarem de trobar-ne les claus fent un recorregut en part històric, però sobretot buscant les motivacions i experiències personals d’alguns autors.
Per exemple, el primer mapa “d’Anglaterra, Gal.les i una part d’Escòcia” que William Smith publicà el 1815, va despertar l’interès dels governs per dotar-se de serveis topogràfics i geològics i respondre així a les necessitats de materials que anaven sorgint arrel de la revolució industrial. Però la motivació real de Smith no era l’eventual utilitat de la seva feina sinó l’apassionament que sentia com a científic i explorador de la natura: per primera vegada va documentar que els estrats sedimentaris contenien un conjunt determinat de fòssils que anaven variant dins d’una successió temporal, un dels fonaments de la teoria de l’evolució de les espècies que Darwin formulà pocs anys més tard.

Aquest doble aspecte del mapa geològic, que tot i ser una eina útil, sovint neix d’una motivació molt menys pràctica i més propera al coneixement com a passió, guiarà una mica la xerrada. Hi repassarem exemples de mapes geològics produits per institucions oficials, i ens aturarem especialment a analizar el llegat de Oriol Riba i Arderiu, professor i company acadèmic, que va destacar en la producció de mapes geolòlgics amb finalitats tant de recerca com d’aplicació.

Degut a la creixent complexitat de la informació, els mapes geològics requereixen actualment d’eines innovadores per facilitar-ne l’aplicació amb finalitats predictives, però sobretot que permetin la seva utilització com a eines de recerca. En tot cas, caldrà sempre tenir present que la importància rau, no en el mapa en si mateix, sinó, com hem vist amb William Smith i Oriol Riba, en capacitat de la persona que, a partir del coneixement que ha adquirit de la realitat, mira de comprendre-la d’aquesta manera.