Dimarts 16 de juny de 2026 a les 17:30h tindrà lloc a l’Acadèmia sessió pública intitulada «La Ciència com a Vector Econòmic» en el marc de la Setmana de les Acadèmies Catalanes 2026, promoguda pel Consell Interacadèmic de Catalunya (CIC), amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
Francesc X. Pérez Murano
Moderador
Enric Banda
“Innovació tecnològica”
La ciència no només respon a la curiositat i al progrés del coneixement. També pot actuar com a vector econòmic quan es connecta amb la innovació i el mercat. Tanmateix, el pas de la recerca bàsica a l’aplicació no segueix un procés ni lineal ni automàtic. El model clàssic —ciència bàsica, recerca aplicada, desenvolupament, innovació i mercat es massa simplista per descriure com funciona realment la innovació.
La innovació és un sistema complex i iteratiu, amb retroalimentacions constants entre recerca, indústria, mercat, usuaris i polítiques públiques. Això necessita una visió sistèmica basada en sis nodes interconnectats: ciència, talent, capital, empreses, Estat i mercat. La innovació no emergeix d’una seqüència única, sinó de la qualitat de les relacions entre aquests elements. En aquest marc, pren importància la idea de destrucció creativa d’Aghion: el creixement econòmic s’alimenta de l’entrada de noves tecnologies, productes i models que desplacen els anteriors i reconfiguren empreses, ocupació i mercats.
La Xina ha destacat per haver connectat millor ciència, indústria i Estat, amb objectius estratègics a llarg termini, una inversió sostinguda en R+D, una política industrial orientada a sectors prioritaris i una gran capacitat d’escalat manufacturer. Europa, en canvi, conserva actius molt importants —mercat únic, bona recerca, sistemes educatius i de salut sòlids i institucions relativament fortes—, però pateix dificultats per transformar coneixement en comercialització. El problema no és la manca d’idees, sinó la fragmentació, el dèficit de capital risc, la rigidesa reguladora i la poca capacitat de crear empreses tecnològiques de gran dimensió.
Europa no es pot permetre abandonar la ciència bàsica, però tampoc pot confiar que el seu finançament, per si sol, es tradueixi en lideratge tecnològic. Si la innovació és sistèmica, la resposta polílica i econòmica també ha de ser sistèmica: millor connexió entre ciència i empresa, més capacitat d’escalat, regulació més coherent i missions industrials més definides.
Xavier Obradors
“Ecosistemes d’alta tecnologia industrial: la genealogia d’un cercle virtuós”
No hi ha cap dubte de que el coneixement cientific té un impacte econòmic i social molt rellevant, especialment per totes aquelles àrees relacionades amb el desenvolupament industrial. Per aquesta raó la primera condició per a ser un vector econòmic efectiu és haver aconseguit un ecosistema potent de generació de coneixement cientific i tecnològic.
Això no obstant, aquest requisit necessari no és suficient donada la complexitat de l’encadenament entre generació de coneixement i transformació en productes o processos industrials. En concret, és ben sabut que sovint molts descobriments cienfics rellevants no arriben als usuaris potencials aturant-se al “vall de la mort”.
En aquesta presentació resumirem quins són els actors acadèmics, industrials i socials, i la manera d’avaluar l’avenç en maduració tecnològica, que intervenen en la genealogia d’aquest impacte tan desitjat i tant cobejat.
Ens centrarem-sobretot en les àrees d’alta tecnologia que impliquen una activitat molt intensa en manufactures que precisen d’inversions importants, com per exemple les que es relacionen amb els reptes de la transició energètica cap a la descarbonització. En aquest i d’altres àmbits basats en l’alta tecnologia Europa s’enfronta a reptes geo-estratègics extraordinaris en els quals ens hem de saber integrar a través la creació de fortes sinèrgies públic – privades, tal com molt bé resumeix el recent informe Draghi sobre la competivitat d’Europa.
Acabarem amb una anàlisi crítica de les nostres capacitats i les nostres mancances per a convertir-nos en actors, i no només en espectadors, del cercle virtuós de la conversió del coneixement cientific en benestar per a la societat i en un vector econòmic.
Pere Puigdomenech
“El lloc de la Ciència a la societat catalana”
La Ciència no ha ocupat un lloc destacat en la cultura catalana (ni espanyola). Ni tampoc Catalunya (ni Espanya) ha ocupat un lloc gaire rellevant en la ciència històrica universal. Els darrers anys la situació a Catalunya ha canviat de forma important sobre tot amb la formació de nous Centres de Recerca i la contractació de personal investigador de nivell internacional. Argumentarem que aquests esforços són importants però que necessiten continuïtat i necessiten vertebració entre el sistema de recerca, l’universitari, l’assistencial i l’industrial, per acabar creant una veritable societat del coneixement que és objecte darrerament d’atacs des de diferents direccions. El cas del desenvolupament de la Biotecnologia serà descrit com exemple.
Fàtima Bosch
“Teràpies avançades i la relació entre la recerca acadèmica i la indústria bio-farmacèutica”
Les teràpies avançades, la teràpia gènica i cel·lular, representen sens dubte una de les àrees més emocionants de la biomedicina actual, tant pels avenços recents com per les possibilitats a l’horitzó. En els darrers anys, s’han desenvolupat nombroses teràpies gèniques d’èxit centrades en malalties monogèniques minoritàries. Els coneixements adquirits en aquests primers tractaments representen un enorme potencial per a ampliar el camp i aplicar aquestes teràpies a malalties complexes, i d’alta prevalença que afecten grans poblacions de pacients. Les teràpies avançades es basen en una relació altament interdependent entre el món acadèmic i la indústria biofarmacèutica. Les universitats i els centres de recerca impulsen la investigació de les malalties a nivell molecular, sent pioneres en noves intervencions (nous vectors virals o no virals, sistemes CRISPR-Cas9 o cèl·lules CAR-T), i desenvolupen els estudis preclínics d’eficàcia i seguretat. Els avenços es comercialitzen a través d’empreses derivades (spin off) o es llicencien directament a empreses biotecnològiques i farmacèutiques. Aquestes teràpies requereixen una fabricació increïblement complexa i costosa. En conseqüència, els grups acadèmics depenen en gran mesura de les empreses biofarmacèutiques per poder avançar, per als assajos clínics i la comercialització globals. El ràpid creixement del sector ha creat una demanda massiva de talent especialitzat i les universitats/centres de recerca tenen un paper fonamental en la provisió d’educació als graduats/doctorants/postdocts per satisfer les demandes de força laboral. En els últims 10-15 anys, s’han creat centenars de noves empreses de teràpia gènica o cel·lular, el creixement ha estat realment exponencial. Algunes han estat molt exitoses, sent adquirides per grans multinacionals farmacèutiques. El finançament invertit ha estat enorme i nombrosos investigadors, tant a la EU com als USA, han deixat l’acadèmia i s’han passat a la industria. En aquesta presentació, discutirem com ha evolucionat aquest camp amb exemples claus d’empreses que han obert les portes a nombrosos desenvolupaments futurs.
Hora: 17:30
Lloc: Seu de l’Acadèmia, Rambla 115 –Aforament limitat a la capacitat de la sala