Enric Casassas i Simó
Breu nota biogràfica: Batxillerat a l’Institut Escola de la Generalitat de Catalunya (1931-1938). Llicenciat (1949) en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona (1949), i doctorat a la mateixa Universitat (1963), amb el la qualificació d’Excel·lent cum laude i Premi Extraordinari. Catedràtic numerari de Química de la Universitat de la Universitat de La Laguna (1967-1969). Catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona (1968-1978) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-1976), i finalment de la Universitat de Barcelona (1976), succeint al Dr. Buscarons en la càtedra, jubilant-se el 1987. El nombre de treballs de recerca publicats pel Dr. Casassas és ben elevat. La seva aportació a revistes i llibres de caràcter científic, cultural i monogràfic és voluminosa. Ha contribuït substancialment amb els resultats de les seves investigacions a congressos, reunions i conferències nacionals i internacionals. Son també nombroses les tesis doctorals dirigides. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts, fou president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, filial de l’IEC, i de l’equip rector de la Universitat Catalana d’Estiu. Presidí el Consell Científic i Tecnològic de la Generalitat de Catalunya. Rebé el Premi Martí d’Ardenya de l’IEC pel seu treball Estudi sobre la reactivitat. Obtingué també la Creu de Sant Jordi (1992) i la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1990) i el Premi d’Honor Jaume I (1993). Membre de la International Chemometrics Society, la Société de Chimie Physique, la American Chemical Society, la Air Pollution Control Association i la International Association of Environmental Analitical Chemistry.
Dades biogràfiques en: Nómina del personal académico y anuario … 2000-01, p. 68