Els raigs còsmics es van detectar per primera vegada l’any 1912 i tant el seu origen com altres de les seves característiques encara ens són, en bona part, desconeguts.
Però, a pesar d’aquest desconeixement, durant aquest llarg segle els raigs còsmics, o la radiació còsmica, han proporcionat molts descobriments fonamentals per a la física de les partícules elementals, com ara el del muó, el del pió i de les primeres antipartícules. Descobriments alguns dels quals han estat mereixedors de la concessió d’alguns premis Nobel de Física.
Es donarà una idea històrica d’aquests descobriments i de com el seu paper va anar sent substituït pels acceleradors de partícules d’energies cada vegada més gran fins arribar al Large Hadron Collider del CERN.
Però a pesar d’aquest grans acceleradors, les partícules còsmiques de les que podem disposar són d’energia molt més gran que les dels acceleradors existents o, fins i tot, dels que es poden construir en un pròxim futur.
S’intentarà donar algunes idees sobre el que sabem i el que no sabem d’aquestes partícules còsmiques d’ultra alta energia, dels actuals detectors i dels projectes existents per seguir estudiant les seves propietats.