Dijous 22 de maig a les 19h tindrà lloc a l’Acadèmia la lectura del treball de torn “Deconvolució bayesiana: Astrometria CCD de gran camp i imatge de síntesi” (Treball de torn. Secció 1ª Matemàtica i Astronomia.), a càrrec de l’acadèmic Excm. Sr. Jorge Núñez i de Murga.
A ciència i tecnologia, quan analitzem les dades obtingudes en un experiment o observació, el senyal o objecte que pretenem obtenir està, en la gairebé totalitat dels casos, convolucionat, en major o menor grau, amb una funció més o menys coneguda. El procés de deconvolució és un procés matemàtic invers emprat per recuperar el senyal original el màxim possible.
El processament digital d’imatges és un dels exemples més clars de desconvolució ja sigui per millorar imatges convencionals, tomogràfiques (tomografia mèdica, sismologia, etc.) o de síntesi (interferometria, radar, etc.). La deconvolució d’imatges, anomenada també restauració, reconstrucció, deprojecció o “deblurring” entre altres termes, és actualment una àrea clau en el processament digital de senyal en general i d’imatges en particular. En el cas de les imatges astronòmiques convencionals, aquesta imatge s’ha format a través d’un procés de degradació que inclou el soroll de la pròpia emissió de l’objecte (soroll quàntic o “shot noise”), la degradació del front d’ones en travessar l’espai i l’atmosfera (extinció i “seeing”), la convolució amb la funció de resposta impulsional (“Point Spread Function” o PSF) del sistema òptic (telescopi i òptiques de l’instrument), la discretització del detector (píxels) i el soroll de lectura del detector.
La deconvolució és un procés matemàtic mal condicionat i hi ha moltes aproximacions per atacar el problema. En aquest treball presentem algunes aportacions fetes al camp de la deconvolució Bayesiana amb aplicacions a Astrometria, especialment en imatges de gran camp i en imatge de síntesi.
Hora: 19:00
Lloc: Seu de l’Acadèmia, Rambla 115 –Aforament limitat a la capacitat de la sala