Dijous 31 d’octubre a les 18:00h tindrà lloc la sessió pública d’ingrés de l’acadèmic electe Sr. Ignasi Ribas Canudas (Secció 1ª Matemàtica i astronomia) qui llegirà una memòria intitulada: “Astrofísica amb sistemes binaris: de les estrelles als exoplanetes”, i serà contestada en nom de la corporació per l’acadèmic numerari Excm. Sr. Jorge Núñez de Murga.
La binarietat (o multiplicitat) dels astres n’augmenta significativament el valor i els habilita com a potents laboratoris per a fer astrofísica de precisió. En el cas dels sistemes estel·lars, l’anàlisi de les corbes de velocitat radial i, si es produeixen eclipsis, de les corbes de llum proporciona mesures directes i independents de les propietats bàsiques de les estrelles, com ara masses i radis absoluts. La comparació d’aquestes determinacions amb els models teòrics permet posar-los en qüestió i provar-ne les prediccions, cosa que porta a la possibilitat de millorar-ne els ingredients físics bàsics. En el cas de les estrelles de massa gran, les binàries eclipsants han resultat clau per a estudiar la mida del nucli convectiu i la rellevància del paràmetre de sobreascensió o overshooting, que, malgrat els nombrosos resultats, continua essent controvertit. Per a les estrelles de massa petita, els problemes són fins i tot més bàsics, ja que la mera estimació del radi per part dels models sembla estar considerablement esbiaixada. Aquest problema encara no està completament resolt, tot i que l’activitat magnètica és una bona candidata a explicar les discrepàncies.
L’ús de les binàries estel·lars va més enllà de les comparacions amb els models. En el cas de sistemes amb òrbites excèntriques també poden ajudar-nos a analitzar la validesa de la teoria gravitatòria en diferents règims de potencial. Es demostra, com en tantes altres ocasions, que la teoria de la relativitat general concorda d’una manera excel·lent amb les observacions. I, finalment, les binàries també són útils per a la determinació precisa i directa de distàncies. Si bé això revesteix poc interès per a objectes propers, sí que resulta de gran utilitat per a mesurar la distància a galàxies del grup local, com ara els núvols de Magalhães i Andròmeda. L’anàlisi d’aquests sistemes binaris extragalàctics ha permès obtenir mesures de distància precises i alhora independents, que resulten clau per a determinar l’escala cosmològica.
Hi ha casos en què els sistemes binaris tenen components molt desiguals, com ara en els sistemes estrella-planeta. Tanmateix, les eines d’estudi, les velocitats radials i les sèries fotomètriques continuen essent molt semblants. Durant els darrers gairebé trenta anys, la recerca d’exoplanetes ha experimentat un creixement exponencial. S’han desenvolupat nous instruments per a obtenir velocitats radials de precisió molt alta i s’han envolat missions espacials per a cercar i observar trànsits planetaris de forma òptima. Tot i els enormes progressos, hi continua havent grans reptes sobretot causats pel desconeixement de les característiques de les estrelles, especialment de l’activitat magnètica. Els intensos treballs en aquest àmbit ens han de portar a fer un nou salt endavant tant en la cerca de planetes per velocitat radial com en la caracterització de les atmosferes, per treure partit de la sofisticada instrumentació actual i futura. El repte és clar: detectar planetes semblants a la nostra Terra i estudiar la composició química de les seves atmosferes, amb l’objectiu de buscar possibles evidències d’activitat biològica.