Dijous 8 de febrer a les 18h tindrà lloc a l’Acadèmia la Conferència EINSTEIN 2024 intitulada «Reptes de l’astronomia actual i grans telescopis» , a càrrec de l’acadèmic corresponent, adscrit a la Secció 1a. Matemàtica i Astronomia, Prof. Xavier Barcons.
Com a d’altres branques de la ciència, el progrés en el coneixement i comprensió de l’Univers està limitat per la disponibilitat de infraestructures de recerca avançades. El descobriment d’exoplanetes, l’estudi de les seves atmosferes, la física als voltants dels forats negres, l’evolució de les galàxies o la composició de l’Univers són tan més coneguts com més potents i adaptats són els telescopis i instruments que fem servir com a eina fonamental per observar el cosmos.
La ESO (Organització europea per la recerca astronòmica des de l’hemisferi austral) és un organisme intergovernamental fundada l’any 1962 amb la missió de dissenyar, construir i operar telescopis astronòmics potents des de terra i fomentar la cooperació en temes d’astronomia. La cooperació internacional ha tingut l’efecte desitjat, i avui dia la ESO opera els dos observatoris astronòmics més potents i productius des de terra: el VLT (Very Large Telescope) a Cerro Paranal i ALMA (Atacama Large Millimetre/submillimetre Array) al Llano de Chajnantor, ambdós a Xile. A més, la construcció de l’ELT (Extremely Large Telescope), que serà el més gran i potent dels telescopis òptics i infrarojos, ha passat ja la fita de la meitat de la construcció, i confiem que entri en funcionament a finals del 2028 – al menys 5 anys abans d’altres telescopis similars.
Després de fer un petit repàs sobre alguns descobriments astronòmics que els telescopis de la ESO han facilitat, explicaré l’estat d’aquestes infraestructures gegants i els reptes i oportunitats que tenim de cara al futur.