Experts demanen establir una moratòria en la recerca de vida mirall

A finals del 2024, un grup d’experts de diferents àmbits publicà un informe [1] en què analitzaven, des del punt de vista tècnic, els perills potencials dels bacteris mirall. Tot seguit, els mateixos autors, més alguns d’altres —entre tots, trenta-vuit—, publicaren a Science un article [2] en què alertaven dels possibles perills dels bacteris mirall i feien una crida als científics i els legisladors per revisar en profunditat els riscos potencials i alhora establir una moratòria per a segons quins tipus d’experiments en aquesta activitat. Entre els signants figuren els premis Nobel Jack W. Szostak i Gregory P. Winter. Per bé que els autors se centren en els bacteris mirall, moltes de les consideracions que fan es poden aplicar també a altres formes de vida mirall. Quin raonament hi ha darrere d’aquesta crida?

La gran majoria de les molècules que es troben als éssers vius són quirals, és a dir, no són superposables a la seva imatge especular. Tanmateix, l’homoquiralitat —la prevalença exclusiva d’una estructura química sobre el seu enantiòmer— és ubiqua en biologia. L’homoquiralitat és present en tots els grups de macromolècules. Així, els sucres dels àcids nucleics tenen la configuració D, mentre que les proteïnes estan formades quasi exclusivament de L-aminoàcids. N’existeixen molt poques excepcions, però no pas en les molècules essencials. A hores d’ara no hi ha cap explicació científica concloent de l’origen evolutiu i del manteniment de l’homoquiralitat. Les molècules i els organismes mirall serien aquells que tenen una quiralitat oposada a les formes actuals. El que sí sembla clar és que no apareixerien de forma espontània i, a primer cop d’ull, hom pensa que, en cas que existissin, no serien viables fora del tub d’assaig. Però en el seu informe [1] els experts conclouen que podria no ser així.

Per altra banda, els avenços recents en la síntesi in vitro de macromolècules biològiques com les proteïnes i els àcids nucleics amb la quiralitat desitjada i els avenços en biologia sintètica fan preveure la possibilitat de construir, en un termini de temps no gaire llarg, bacteris mirall, és a dir, bacteris amb totes les molècules enantiòmeres de les que actualment formen la vida. De moment, es preveu que la possibilitat de construir un bacteri mirall no serà abans de deu anys (molt probablement, uns quants més). Però la curiositat innata dels científics i les possibles aplicacions han portat alguns grups d’investigadors a començar a treballar amb l’objectiu de construir formes de vida constituïdes completament per molècules mirall. L’inici d’alguns grans projectes finançats per agències tan prestigioses com la National Science Foundation dels EUA o la National Natural Science Foundation de la Xina, així com per la Comissió Europea i el Govern alemany, ha alarmat alguns científics que treballen en aquest tema, ja que una part d’ells hi veu uns perills no negligibles. Així, d’una manera més o menys espontània, es va constituir un grup amb especialistes d’arreu del món de molts àmbits diferents que van elaborar els informes [1] i [2] i que arribaren a les conclusions següents.

Els bacteris mirall podrien evadir molts mecanismes d’immunitat mediats per molècules quirals, fet que podria provocar infeccions letals als humans, als animals i a les plantes. També podrien escapar-se de la predació dels bacteriòfags amb la quiralitat natural i d’altres predadors com els ciliats, la qual cosa en facilitaria la propagació en el medi natural. No es pot descartar un escenari en què els bacteris mirall actuessin com a espècies invasores i provoquessin un dany irreversible sense precedents. Els autors, com per exemple J. W. Szostak, assenyalen que eren escèptics —jo, personalment, també ho soc—, a pensar que els bacteris mirall suposessin cap risc inquietant, però que un cop fet l’estudi van quedar molt preocupats.

Per això demanen una discussió més amplia entre la comunitat de recerca global, els polítics, els finançadors de recerca, la indústria i la societat civil per a establir una ruta apropiada per continuar la recerca en aquest camp. De moment, que jo sàpiga, ni institucions com la National Academy of Science dels EUA i l’American Academy of Microbiology ni les societats científiques de disciplines relacionades amb el tema encara no s’han pronunciat en relació amb això.

Per bé que amb molta menys incidència pel que fa a recerca implicada, aquesta iniciativa recorda la moratòria (moratòria de Berg [3] i declaració d’Asilomar [4]) que es va dur a terme en la investigació sobre enginyeria genètica a la segona meitat dels anys setanta del segle passat. En aquest cas, no hi va haver gaire consens sobre el que calia fer i la seva aplicació va variar molt d’un país a un altre i, fins i tot, d’una ciutat a una altra. Per exemple, en un lloc tan emblemàtic com la ciutat de Cambridge (Massachusetts) —on hi ha ubicats la Universitat de Harvard i el MIT— es van prohibir totalment els experiments que impliquessin ADN recombinant durant gairebé un parell d’anys, mentre que en altres ciutats del mateix estat no van ser tan estrictes. Finalment, diria que l’únic que ha quedat és el concepte del «confinament» necessari/obligatori de certs microorganismes manipulats genèticament.