Memòria 1079

Memòria llegida per l’acadèmic electe Javier Martínez-Picado a l’acte de la seva recepció del dia 2 de maig de 2024, discurs de resposta per l’acadèmic numerari Excm. Sr. Joan Jofre i Torroella.

Les infeccions virals han estat sempre, i continuen sent-ho, un repte per a la salut humana, que poden resultar en pandèmies de grans dimensions. Només en el darrer segle, hem tingut tres exemples de pandèmies que han causat milions de morts: la grip del 1918-1919, la SIDA des del 1981 i recentment la COVID-19, originades, respectivament, pels virus de la influença, el virus de la immunodeficiència humana de tipus 1 (VIH-1) i el coronavirus de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV-2).

Des del 1981, el VIH-1, agent causal de la síndrome d’immunodeficiència adquirida (SIDA), ha infectat 80 milions de persones a tot el món i ha provocat la mort de més 40 milions. Actualment és responsable de més d’un milió de noves infeccions anuals. El VIH-1 ha estat probablement el virus més estudiat dels darrers quaranta anys, tant des de la perspectiva virològica com pel seu impacte directe sobre el sistema immunitari. Els primers avenços per identificar l’estructura i l’organització genètica del virus van permetre començar a desenvolupar fàrmacs antiretrovirals, un camí durament limitat al llarg de molts anys per l’aparició de virus resistents, que ha obligat al desenvolupament de proves diagnòstiques que permetessin el disseny d’estratègies terapèutiques personalitzades. Avui disposem de tractaments antiretrovirals excel·lents que permeten controlar la replicació del virus a l’organisme d’una manera eficaç i en limiten la transmissió, però que no curen la malaltia a causa de la persistència de reservoris virals que inevitablement es reactiven si els tractaments s’aturen.

Paral·lelament, la recerca immunogenètica ha fet avenços importants, tant a l’hora d’identificar determinants genètics associats a la progressió de la malaltia, com de disseccionar d’una forma precisa una plèiade de mecanismes relacionats amb la immunitat innata i adaptativa que han nodrit la ciència més enllà dels límits d’aquesta infecció. Però, per ara, quaranta anys de recerca no han cristal·litzat en el desenvolupament d’una vacuna profilàctica efectiva, la qual cosa posa de manifest la complexa interacció del VIH-1 amb el seu hoste.

La recerca clínica ha estat sempre clau en l’estudi de la infecció pel VIH. L’anàlisi de la diversitat clínica de perfils de progressió de la malaltia ha permès comprendre millor la relació entre dinàmica viral i sistema immunitari.

Els reptes de futur es basen en tres pilars principals: 1) dur a terme una prevenció i una assistència sanitària adequades per tal de reduir les noves infeccions, fer un diagnòstic precoç i iniciar un tractament antiretroviral immediat en totes les persones infectades; 2) seguir investigant una vacuna preventiva eficaç, i 3) aconseguir una curació definitiva per a les persones ja infectades. Tot el coneixement que aporta aquesta recerca aplicada al VIH té, a més, la grandesa de permetre avenços notables en immunovirologia traslladables a altres amenaces virals presents i futures.

Text complet