Memòria 1085

Espai públic i evaporació del trànsit. Memòria llegida per l’acadèmic electe Sr. Pere Macias i Arau a l’acte de la seva recepció del dia 14 de novembre de 2024, discurs de resposta per l’acadèmic numerari Excm. Sr. Modest Batlle i Girona

La present memòria s’inicia parlant de l’espai públic. Barcelona, com a paradigma: la transformació de la ciutat preindustrial, encerclada i insana, gràcies a la revolucionària proposta de l’enginyer Cerdà que «intuye una nueva civilización caracterizada por el movimiento y la expansión frente a una sociedad tradicional que estaba estructurada por el quietismo» (Magrinyà, en premsa). Repassa el desenvolupament, les interpretacions i la densificació de l’Eixample, a partir d’aquell Cerdà ressuscitat pel doctor Fabià Estapé, redescobert per la recerca històrica de Salvador Tarragó i Arturo Soria i per la tasca divulgativa d’Albert Serratosa, i internacionalitzat per Gabriel Dupuy (Dupuy, 1996) i per Françoise Choay (Choay, 1980). Finalment, fa esment de les relectures que n’han realitzat en ple segle XXI Salvador Rueda, amb les superilles, i Francesc Magrinyà, amb els eixos verds.

Un darrer episodi de gran valor empíric, l’urbanisme tàctic que es va portar a terme a Barcelona i a diverses ciutats europees, en el marc de les mesures de confinament com a resposta a la COVID-19, permet una consideració ben actual i analítica de la correlació existent entre la praxi de regeneració de l’espai públic i la mobilitat.

Una vegada constatat l’abast de les polítiques urbanes consistents en la recuperació d’espai públic per a les persones i la consegüent restricció dels carrils destinats a la circulació i a l’estacionament de vehicles, se n’analitzen els efectes sobre el trànsit. L’augment de la congestió, fruit de les restriccions, sovint actua com a desincentivador dels desplaçaments. La literatura científica s’ha fet ressò d’aquest fenomen i l’ha batejat com a desaparició o evaporació del trànsit. Resulta evident que, per a valorar l’oportunitat de les polítiques de recuperació de l’espai públic, convé saber quins efectes té sobre la mobilitat. En aquest sentit, la memòria recull l’estat de l’art pel que fa al càlcul de l’evaporació del trànsit: els principis de Wardrop, l’equilibri de Nash i la paradoxa de Braess, com a suports teòrics que permeten avaluar els efectes de les restriccions viàries i interpretar el comportament dels usuaris davant dels episodis de congestió, per revisar, després, els primers treballs acadèmics publicats entorn de la qüestió.

A manera de cloenda, es duen a terme unes reflexions sobre l’evolució del binomi espai públic – temps de desplaçament en les polítiques de mobilitat sostenible.

Text complet